girona, plaça Catalunya, deu de la nit. Entre el monumental arbre de Nadal de disset metres de plàstic, ferralla i llumenetes i les voltes de pedra que abriguen la seu del partit del govern, hi ha uns contenidors. Un home hi és al davant, de puntetes, amb gairebé mig cos a dins. Busca el que s'hi pugui aprofitar: qualsevol ferro per malvendre, algun cartró per passar la nit, o potser alguna barra de pa dur per menjar, despistada del contenidor marró tancat a pany i clau. Sí, així de cru: hi ha pobresa, hi ha gana. La rapinya de la banca i les grans empreses, amb la deguda complicitat política per acció i per omissió, està buidant-nos les butxaques i la dignitat, deixant cada vegada més gent sense feina ni ingressos, sense poder pagar el pis, sense menjar. Falla l'accés als aliments i segons tot sembla indicar, més que fallarà: l'abastament tal com el tenim entès avui dia, basat en l'agricultura industrial intensiva, en importacions i exportacions amb transports que acumulen llargues distàncies (de més de 5.000 km, de mitjana) i en grans centres de distribució propietat d'unes poques marques, sembla tenir els dies comptats. Si més no, per deixar de ser -si és que ho han estat mai- garantia per a la nostra alimentació.

Tots aquests àmbits funcionen a mercè de l'energia barata del petroli, un combustible que ja ha iniciat un declivi imparable en la seva disponibilitat. Cada vegada n'hi haurà menys, i serà més car. Per la nostra seguretat alimentària, cal desenganxar-nos d'aquest model petrodepenent, de l'imperi de les marques blanques i finalment també de la beneficència, fals pedaç d'una crisi que és de tot un sistema. Cal i caldrà doncs, procurar-nos aliments produïts per productors locals, o per nosaltres mateixos. I què necessitem per fer-ho? Terra i voluntat.

De voluntat, prou que n'hi ha: les hortes municipals de Santa Eugènia, per exemple, tenen una llarga llista d'espera de gent que vol una petita parcel·la per cultivar les seves pròpies verdures, de forma ecològica. I pels voltants tampoc hi falta mai gent demanant si se sap d'algú que cedeixi o llogui algun terreny. És molta la gent -i d'edats ben diverses- que veu els avantatges, la necessitat o el gust d'aconseguir un tros de terra per produir una part dels seus aliments. Què passa doncs, amb la terra?

Anem a pams. O millor dit, a metres quadrats. Agafant les dades que publica el Ministeri d'Agricultura sobre el rendiment de la producció industrial de verdures i el seu consum per càpita, i tenint en compte que, segons alguns estudis, la producció en horts familiars pot millorar aquests rendiments fins en un 30% (pel fet de concentrar l'espai de cultiu i d'aprofitar gairebé tota la producció i superfície), podem saber que n'hi ha prou amb 32 metres quadrats per a satisfer el consum mitjà anual de verdures d'una persona. Entre les Hortes de Santa Eugènia i les de les Guixeres (a Salt), tenim prop de 75 hectàrees. A ple rendiment, aquesta extensió abastiria unes 23.000 persones... que no és poca gent! Comptant que a Girona i Salt sempre necessitarem aconseguir aliments d'altres indrets (122.000 habitants són molts!), ampliar el nombre de persones que es poden abastir amb un hort proper al lloc de residència sempre serà positiu i convenient, tant pel que fa al fet d'aconseguir aliment propi, a ocupar el temps i a realitzar-se personalment, o a obtenir uns certs ingressos amb la venda dels excedents de l'hort.

Ampliar aquesta superfície d'horts urbans dependrà de les prioritats que tinguem com a societat. Girona i Salt són plenes de terrenys improductius, alhora que hi conviuen més de 10.000 aturats i aturades i més de 17.000 persones en risc d'exclusió social o pobresa. Urbanitzar-los, segellant-los amb ciment i asfalt, pensem que és un error, ja que representa condemnar-los a la improductivitat perpètua. Esbossat aquest camí, només cal que pensem en les nostres ciutats i pobles: els terrenys reservats a Domeny per construir una nova urbanització, per exemple, podrien satisfer les necessitats de verdures de 2.700 persones cada any. L'espai destinat al parador del Güell, una zona extirpada a les hortes de Santa Eugènia, donaria per al consum de 560 més. I de ben segur que a tots ja us n'han vingut un parell més al cap. És doncs, qüestió de prioritats: horts i aliment per a la gent humil de la ciutat? Urbanitzacions noves amb 1.200 pisos buits només a la ciutat de Girona? Més hotels de luxe per a visitants adinerats? Més grans àrees comercials on passar l'estona comprant compulsivament articles que, pensant-ho fredament, potser ni tan sols necessitem?

Les hortes, les que ja tenim i les que ?puguin venir, són espais estratègics per la seguretat i la sobirania alimentària de Salt i Girona. Defensem, per tant, les hortes que ja tenim de qualsevol intent de reduir-les alhora que creiem, avui més que mai, que cal treballar per aconseguir més terres per lluitar contra la gana imposada i fer-nos més forts de cara als canvis que han de venir. I és així que demanem a les administracions que desbloquegin l'accés a la terra per qui es comprometi a treballar-la, i que s'avesin a pensar i centrar-se en les necessitats de la gent en aquesta situació d'emergència social en què ens trobem. Perquè el que falta és només això: terra i voluntat. I perquè també en l'accés a la terra, sí que es pot!