"Acabem de saber que avui ha mort l'empresari Marc Rich, fundador de la Marc Rich Foundation que, entre d'altres projectes, va sostenir econòmicament algunes de les activitats del nostre museu. Descansi en pau". Amb aquesta nota el Patronat "Call de Girona" informava recentment de la mort del controvertit magnat belga als 78 anys.

La seva Fundació ha estat un dels principals patrocinadors del Patronat, juntament amb entitats bancàries i el ministeri de Cultura i una altra fundació, la Schalit Foundation. Per sobre, en importància només hi ha l'Ajuntament de Girona, la Generalitat i la Diputació, que són els patrons del Call. La pròpia Fundació Rich inclou el Patronat del call jueu gironí com un dels quatre museus europeus als quals ha donat suport. Els altres tres estan situats a Israel.

De fet, la Fundació ha basat gran part dels seus projectes a Israel, l'Estat espanyol i Suïssa, on ha viscut refugiat els darrers anys pels seus problemes fiscals als Estats Units (amb 48 milions de dòlars va ser en el seu moment el cas de frau fiscal més important). Hi havia arribat ?l'any 1983 després de ser processat per evasió fiscal i comerç il·legal amb l'Iran. El fiscal general dels Estats Units va arribar a llançar una espectacular acció judicial contra el magnat perquè aquest havia trencat l'embargament a l'Iran (on hi comprava petroli a través d'una xarxa d'intermediaris que posteriorment venia a Israel). No va esperar la resolució judicial i va fugir a Suïssa. Poc després, l'FBI l'incloïa com una de les deu persones més buscades.

Bill Clinton el va indultar l'any 2001, l'últim dia de la seva presidència al capdavant del govern nord-americà. Ell, però, no va tornar a trepitjar mai més els Estats Units. Entre els que van demanar clemència per l'empresari hi havia el nobel Camilo José Cela i l'empresari Fernando Fernández Tapias, que van enviar cartes a Clinton on indicaven que Rich era "un ciudadà recte i altament respectat a Espanya, on ha viscut molts anys". També se'l considerava un delinqüent per fer negocis amb la Líbia de Gaddafi, la Nicaragua revolucionària, va admetre soborns a funcionaris i va col·laborar amb els serveis secrets israelians. Poc abans de marxar a Suïssa, Marc Rich havia aconseguit la nacionalitat espanyola.

La seva relació amb l'Estat espanyol no es limitava als ajuts al Museu d'Història dels Jueus de Girona. L'any 1974 era director d'oficina de Phillipp Brothers de Madrid i va abandonar el càrrec de cop. Amb altres executius i gràcies a una cartera de clients de l'anterior empresa va fundar Marc Rich & Co.AG, actualment coneguda com Glencore Xstrata, la principal empresa privada dedicada a la compravenda i producció de matèries primeres i aliments del món. Té 54.800 empleats i controla quasi el 10 % de blat del món i prop del 25% del mercat mundial de cibada, girasol i colza, a més de poseir prop de 300.000 hectàrees de terres de cultiu.