Puigdemont vol fer de Girona un referent d´excel·lència i justícia social

Reivindica els èxits de la ciutat i diu que lluita per fer front a la realitat dels qui pateixen la crisi

03.07.2013 | 07:50
L´alcalde, Carles Puigdemont, conversant amb l´actor i director de teatre Martí Peraferrer, amb uns 400 assistents al públic.
L´alcalde, Carles Puigdemont, conversant amb l´actor i director de teatre Martí Peraferrer, amb uns 400 assistents al públic.

L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va fer balanç dels dos primers anys de mandat assenyalant que amb l'equip de govern encara se sentien "novells" i notaven "el pes de ser pocs al govern (deu regidors". Sobretot per l'època de crisi econòmica que es viu. Va admetre que fins ara han estat anys "durs" però "també complicats i apassionants".

Gran part del discurs el va dedicar a repassar la situació econòmica i social de la ciutat per acabar animant els oients amb un seguit de dades que indiquen que es comença a veure la llum al final del túnel: "Hem desaprès a tenir esperança. I tanmateix tenim dades palpables que hi ha motius per reaprendre a tenir-la". Per exemple, va citar que l'atur ja no creix com ho ha estat fent els darrers anys: "L'atur ja no creix desbocat, hem passat del 15,43% el 2010 al 0,88% el 2013.". També hi ha imputs d'increment d'activitat econòmica i augment de contractacions.

Un projecte de vuit anys

El batlle va assegurar que els dos anys que porta al capdavant de l'Ajuntament de Girona corresponen a la meitat del mandat però va assegurar que el seu projecte estàpensat per vuit anys: "L'agenda de transformació i modernització no en fa prou en quatre anys, l'hem dissenyat per vuit". En aquest sentit, va exposar que el gran horitzó amb el qual treballa és aconseguir que "Girona es reconegui a si mateixa i des de fora com una de les ciutats europees de major excel·lència, qualitat de vida i justícia social".

"Som una ciutat amb crisi però no en crisi", va detallar Puigdemont. Aquesta frase amagava una doble intenció clara. Per una banda, reivindicar l'èxit de la ciutat en diferents àmbits que, l'han portat a ser una ciutat de moda. "Hi ha qui ja diu que té Girona fins a la Sopa", va dir. I va explicar algun comentaris que ha rebut del seu entorn, amb la gran temporada del Girona FC, o la millor nota de la selectivitat d'una noia de l'IES Montilivi. D'altra banda però, va dir que no s'han de quedar amb el cofoïsme ni amagar la realitat que viuen molts gironins.

En aquest sentit repetiria en diverses ocasions que la prioritat del seu govern és la lluita contra la crisi. I va posar sobre la taula diferents dades econòmiques que són una radiografia de la ciutat. Les activitats econòmiques han passat en sis anys de les 6.899 a les 5.541 i els impostos recaptats per obres han disminuït dels 2.067 als 1.445 cobraments. Unes xifres que indiquen la reducció de l'economia gironina. A més, l'atur ha passat de 3.001 registrades el 2007 a 7.654 en l'actualitat. Això ha provocat que el centre de distribució d'aliments ja hagi ajudat 1.767 familíes aquest any, que l'Ajuntament hagi donat 1.767 ajuts d'urgència i que els serveis bàsics hagin atés 8.687 persones.

Per combratre aquestes dades, va explicar que tenen tres pilars bàsics: fomentar l'ocupació, apostar pels serveis socials impulsar la promoció econòmica. Aquí va exposar un seguit d'accions impulsades per paliar els efectes de la crisi. " Som la primera entitat local de Catalunya que més finançament ha obtingut per al programa d'aturats de llarga durada". A més, va ressaltar accions pioneres en polítiques socials i dret a l'habitatge, on per exemple, s'ha rebaixat el preu del lloguer social. Altres accions van fer referència a l'"intensa i fructífera promoció turística, amb un augment de visitants i d'impactes als mitjans d'arreu el món" l'augment de la participació ciutadana i dels barris. De cares al futur, va parlar de la transformació dels rius, que sentaran les bases del nou Modern i de la Casa Pastors -l'antiga Audiència Provincial-, amb un projecte cultural de caire "internacional", vinculat a l'art contemporani. I va assegurar que "Girona no pot passar un any més sense que s'hagin acabat les obres al parc Central i de forma com vol la ciutat.

A l'acte hi van assistir unes 400 persones, entre les quals el conseller de Teritori Santi Vila, l'exalcalde Joaquim Nadal, la cap de l'oposició Pia Bosch, regidors d'altres formacions, i personalitats del món social, polític, civil i cultural a més de ciutadans anònims.

Enllaços recomanats: Premis cinema