el nas de la bruixa

No saps dir res més que «fa calor»?

10.07.2013 | 06:59

«El nom de canícula, que literalment significa gos petit prové de l'estel Sírius, també anomenat Estel del gos»

Potser no saps dir res més que "fa calor", una calor enganxosa, persistent, gironina, de samarretes que s'amaren de suor a l'esquena, d'ulleres que rellisquen pel nas i de texans adherits a les cuixes i a les butaques de skay . Potser no saps dir res més que "fa calor" perquè penses que amb això ja ho tens tot dit i resumit.

Per si de cas, en conversa formal o informal, et calgués dir alguna cosa més, benvolgut conciutadà/ benvolguda conciutadana, et faig a mans, amb tota humilitat, un petit catàleg d'expressions de caràcter sinònim i matisat, per al teu domini i arxiu.

El primer que cal aclarir és que en català "el fred" és masculí i "la calor" femenina: "el fred i la calor", "quin fred que fa i quina calor més espantosa"... És important perquè si afegim un adjectiu al substantiu "calor" ha de ser òbviament femení: tropical, rigorosa, sufocant, tòrrida, aclaparadora, xardorosa, xafogosa, canicular, ultratropical, brusent... O bé: espantosa, horrible, inaguantable, implacable, irresistible, etc.

La paraula "calor" no vol dir res més que un augment de la temperatura. Si ens referim a la calor que fa entre juny i setembre podem parlar de "la canícula". El nom de canícula, que literalment significa gos petit, prové de l'estel Sírius, també anomenat Estel del gos. Els antics romans associaven les fortes calors de l'estiu amb la presència al firmament de l'estel Sírius el qual, a l'estiu de l'hemisferi nord, és el més brillant de la Constel·lació Canis major. En lloc de, o, paral·lelament a, es pot dir "Fa calor; som a la canícula".

Si la calor és humida cal tirar d'uns mots precisos: "fa botorn" (vent humit del SE), "es nota una bullentor notable" (l'aire sembla que bull); "fa bavor" (que és calor de baf calent); "quina xafogor" (que és calor sufocant d'un ambient calent i encalmat); "fa calitja" (la xafogor vora mar); "quina estuba que fa" (l'estuba és la calor ardent i humida com de vapor d'aigua).

Si per contra, la calor és seca, cal emprar mots i expressions com aquests: "fa escalforeta" (escalfor moderada), "fa escalfor" (calor moderada); "una bona calorada" (excés de calor); "quina ardor!" (calor intensa); "quina calda!" (calor molt intensa); "la fogor d'avui" (ardor); "és tremenda la xardor" (ardor del sol); "no sé pas si aguantarem aquesta fitor" (la calor forta del sol cap al migdia); "la brusentor de la canícula" (la calor que crema); "la calrada d'aquest matí" (la torrada pel sol); "el caliu del terra" (el terra crema com si fossin brases); "les rigors (o els rigors) de l'estiu" (duresa excessiva de la calor).

Per si trobaves a faltar algunes locucions ben nostrades, heus-ne ací una mostra: "Estic mort de calor", "estic en bany Maria", "fa tanta calor que els arbres corren darrere dels gossos", "m'estic desfent", "estic ben acalorat", "fa una calor que empesta", "fa una calor que estella les pedres" o "una calor que bada les roques", "m'ofego de calor"...

Recorda que a la nevera només hi caps si prèviament treus les lleixes...

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema