Una Devesa més esponjada, que no admeti la circulació de vehicles, oberta a la llera del Ter i que, sobretot, sigui un espai còmode perquè la gent pugui passejar-hi a peu, amb bicicleta o amb el cotxet dels bebès: aquestes són algunes de les línies generals plantejades en l'avantprojecte del pla especial de la Devesa, que està molt lligat a l'estudi Quatre rius i una séquia i que properament se sotmetrà a consideració d'arquitectes, aparelladors i enginyers, així com de la ciutadania en general. L'objectiu de l'Ajuntament de Girona és poder portar al ple la primera versió del nou pla el setembre del 2014.

El passat 20 de maig es va constituir la Taula per a la definició del pla especial de la Devesa, amb la participació dels col·legis d'arquitectes, enginyers i aparelladors, el Gremi de Promotors i Constructors, l'Associació de Veïns de la Devesa i l'Associació de Naturalistes de Girona. Segons explica el regidor d'Urbanisme, Carles Ribas (CiU), l'objectiu era obrir un debat de base sobre quin ha de ser el futur d'aquest parc: "Volíem tenir capacitat per poder somiar un projecte que no partís d'un encotillament inicial, sinó que ens permetés reflexionar amb llibertat", assenyala. Partint d'aquesta idea, doncs, l'Ajuntament considera que els usos del parc "han de ser un element complementari i no essencial". "Primer definirem el continent, i llavors, el contingut", afirma Ribas, tot afegint: "Ningú diu que el mercat, les Fires... hagin de marxar o quedar-se. Si l'activitat no té cap cost per a la Devesa, endavant, sinó, serà el moment de buscar nous emplaçaments".

La Taula ha servit per analitzar diversos elements que defineixen la Devesa: quina és la seva història real, en quina situació natural es troba (per exemple, l'excessiva proliferació de plàtans fa que hagin de créixer verticalment i, com que ja tenen una certa edat, poden ser un risc), com l'afecta la proximitat del riu (sobretot de cara a possibles indundacions) i quina és la realitat en quant a usos.

Paral·lelament a aquest treball, estudiants de la Universitat de Girona també van elaborar, a partir d'un treball de classe, els seus propis projectes per a la Devesa. I, segons Ribas, l'Ajuntament va poder comprovar que hi havia força punts en comú entre l'avantprojecte, les propostes de la Taula i les dels estudiants: bàsicament, la necessitat de crear un parc més esponjós, per on no puguin circular els vehicles, amb una major obertura cap a la llera dreta del Ter i que permeti a la gent passejar-hi, córrer o anar en bicicleta.

Una de les qüestions més delicades són els plàtans, ja que són el principal element patrimonial del parc però, segons han indicat els experts en alguna ocasió, n'hi ha tants que alguns estan malalts i la zona s'hauria d'esponjar. "Patrimonialitzar una cosa no vol dir que se n'hagi de mantenir el volum", indica Ribas, qui recorda que ara els plàtans creixen verticalment perquè, en lloc de situar-se en els sis metres de distància recomanada, estan a tres o menys. D'altra banda, l'avantprojecte també té en compte l'eliminació del talús que separa el parc de la llera del Ter, amb l'objectiu que els vianants puguin acostar-se fins al riu a través d'una pendent suau i la zona quedi més relligada amb Fontajau. Això donaria peu, explica Ribas, a la plantació d'una nova tipologia d'arbres, encara que també es mantindrien els plàtans.

Per tal que el parc fos una zona viva, Ribas explica que s'hi hauria de promoure també algun tipus d'activitat econòmica, com ara un espai per poder-hi fer un aperitiu o un refrigeri.

Un cop posades les bases de l'avantprojecte, el consistori organitzarà una jornada en què arquitectes, aparelladors i enginyers podran estudiar a fons tant l'avantprojecte de la Devesa com el de Quatre rius i una séquia, que culminarà amb una visita al parc per poder valorar in situ els seus elements. També es buscarà un espai al web i també un estand físic on, durant un període de temps, s'exposaran els dos projectes per tal de rebre les opinions de la ciutadania. Un cop s'hagin analitzat totes les opinions, la intenció de l'equip de govern és poder portar al ple la primera versió del nou pla cap a l'estiu o setembre del 2014. Mentrestant, a l'hora de definir els usos del parc, s'haurà de treballar amb Patrimoni. "Ens haurem d'asseure i discutir, per exemple, quin tipus de bancs s'hi hauran de posar", indica Ribas.

"Girona no està acabada"

El regidor d'Urbanisme subratlla que el pla especial de la Devesa és un projecte "ambiciós" que demostra que, per a l'Ajuntament, "Girona no està acabada", sinó que treballa en la ciutat del futur. De fet, recorda que la Devesa i l'illa del Ter hauran de servir com a punt de connexió amb l'anella verda que recorrerà l'Aurora, Pedret, Pont Major i Campdorà. "Busquem que l'ecologia sigui l'excusa per cosir el futur de la ciutat", indica Ribas.