Anna Caula ha entrenat Marta Xargay, «la nena de les cuetes» en l'Uni infantil i cadet, al primer equip, a la selecció catalana de mini, i a la selecció espanyola sub-20, amb la qual van guanyar en dos anys un or i una plata en l'Europeu. Li costa posar-li qualificatius i en destaca la seva imparable progressió des que va sortir de Fontajau per explotar al Perfumerías Avenida. Avui Xargay, amb 25 anys, guanyarà l'or o la plata als Jocs de Rio, un èxit que s'afegeix al seu debut a la NBA femenina o el seu palmarès, amb títols de lliga, Copa i Eurolliga.

Amb la medalla olímpica d'avui, Xargay tocarà sostre?

Qualsevol esportista somia amb els Jocs, és el màxim referent perquè representa una trobada de totes les disciplines amb els millors de cada una d'elles. Si ja de per si és difícil arribar-hi, imagini's guanyar-hi una medalla! La Marta ja ho ha tastat gairebé tot, al seu palmarès li falten ben poques coses, tot i que és encara molt jove. Cada cop li quedaran menys reptes per assolir. El meu consell és que en gaudeixi a poc a poc. Com li deia, és molt jove i se sent a parlar d'ella des de fa molt temps. Ha de tenir seny i saber trobar reptes nous.

Què fa d'ella una jugadora tan especial i polivalent?

La Marta suma un munt de talents. Físicament té una genètica que l'acompanya especialment per jugar a bàsquet, i a més a més, és una jugadora d'equip, treballadora, que aglutina tots els ingredients per arribar a grans fites.

Espanya va fer un gran partit contra Sèrbia en les semifinals. Semblava que jugaven de memòria. Què té la selecció?

La clau és que es tracta d'un grup amb els rols molt ben definits. Aquestes jugadores fa molts anys que estan juntes, és un equip que s'ha pogut anar fent amb el temps. Les conec bé, i també el seleccionador, Lucas Mondelo, de qui havia sigut ajudant en la sub-20 abans que jo me'n fes càrrec.

Per què Espanya va patir tant contra Turquia i, després, en el següent partit, es va desfer de Sèrbia amb solvència?

Tothom que ha viscut grans tornejos, mundials, europeus, sap que el partit clau sempre és el de quarts de final. Si guanyes, tens la medalla a tocar, però si perds, te'n vas a casa amb les mans buides i la sensació de fracàs. Fins als quarts l'equip havia gaudit a la pista i contra Turquia, en canvi, potser va notar una mica massa el pes de la responsabilitat. Un cop has superat aquella eliminatòria, m'imagino que la descàrrega d'adrenalina és tant gran que han anat a totes. En la semifinal i en la final.

Els EUA són un rival inabastable per a Espanya?

Les jugadores se l'han de prendre com un partit per gaudir, no tenen cap pressió.

Què li dirà a Marta Xargay quan la vegi?

(Riu) La veritat és que ja no sé què dir-li. Cada vegada assoleix fites més importants. Senzillament li diré que no ho deixi, que continuï aquest camí. En tot cas és un orgull haver-la pogut entrenar. Parlàvem amb un altre entrenador de base de Girona que aquella nena de les cuetes que jugava al pati ara surt per la televisió i guanya medalles olímpiques, i això és el millor premi per als qui ens dediquem també a les tasques de formació dels més petits.

El bàsquet gironí té relleu per a Xargay? Quines jugadores joves pugen amb més projecció?

Iho López en podria ser una si segueix treballant de manera constant. Pivots amb característiques com les seves són molt preuades, però tot arriba amb molt sacrifici. També Laia Moya ho havia estat fent molt bé abans que patís una greu lesió que la va tenir aturada tota la temporada passada. Al final tenir un equip aquí és important perquè ens permet gaudir de bàsquet d'elit cada 15 dies a Fontajau. Veia la semifinal França-EUA i la majoria d'aquelles jugadores, pocs mesos enrere, havien passat per Girona en l'Eurolliga. Això fa que les jugadores joves de la casa tinguin un referent on mirar.

Amb qui anirà en la final?

Quan s'arriba a aquesta mena de partits el que s'ha de fer és gaudir de l'espectacle. Tothom té assumit que els EUA estan a un nivell superior, en una altre dimensió... Però si guanya la Marta, millor.