Fa molts anys que assisteixo al lliurament dels premis Bertrana de Girona. Francament és d'alabar l'esforç de la comissió i del seu president, Esteve Vilanova, en l'organització i realització dels premis. Des dels seus inicis (ara fa 40 anys) fins avui, cada any s'ha intentat millorar. Avui els Bertrana són una referència dins el món de les lletres catalanes. Tots els gironins ens n'hauríem de sentir orgullosos. Sovint però, no valorem allò de casa. Sabem interpretar a la perfecció la dita "Ningú és profeta a la seva terra".
En el camp de la literatura i de les lletres la menysvaloració dels de casa és un fet desgraciadament molt corrent i persistent. Els catalans, diria, som masoquistes i envejosos. Ens revengem, entre altres lamentacions, fins i tot de la pretesa "pobresa intel·lectual". Ningú valora el que fa l'altre. Potser per això, per protegir-nos, som molt aficionats a crear grupets. Llavors sí, entre els que hi pertanyen, tot són elogis.
I, ja que parlem de literatura, la manca de reconeixement de nosaltres mateixos arriba a extrems ridículs. Per posar un ?exemple: tinc amics, i no pas pocs, que s'han llegit tots els autors actuals traduïts, Paul Aster, Irving, Sandor Marai, i un llarg etcètera. Són, per tant, gent que llegeix. Ara bé, si els parles d'autors catalans reconeguts arreu, traduïts més enllà dels països de llengua catalana, sovint no n'han llegit cap i, el que és pitjor, ni tan sols coneixen els escriptors que escriuen en català. És el que dèiem, no es pot ser profeta a casa teva.
Això que passa en el camp de les lletres i de la literatura, també passa en els altres ordres, també en el de periodistes, articulistes, tertuliansÉ D'aquests aspectes, ja en parlarem un altre dia.
Escapant-nos de caure en aquest nefast costum, des d'aquestes ratlles, volem reconèixer l'esforç, el valor i l'encert dels organitzadors del premis Bertrana. Però aquest menysteniment de les nostres coses, sobretot pels del ram, es va fer evident, també, en l'última edició. L'assistència va ser molt positiva. Hi havia el que col·loquialment es diu "el tot Girona" s'hi trobaven a faltar, però, molts escriptors, articulistes, creadors d'opinió de l'anomenat "món intel·lectual" gironí, ben fecund, per cert.
És una llàstima que en un país petit com el nostre no valorem i potenciem més allò que és nostre.
El dia que superem aquesta mala estrugança, tindrem molt de guanyat.
