Cartes

Josep Lluís López Zurita. girona.

Com a colofó a la celebració del 125è aniversari del naixement de Francesc Pujols (1882-1962), la Fundació Francesc Pujols ha editat un recull de textos que ha publicat Edicions i Propostes Culturals Andana, SL. Reproduïm a continuació la contraportada del llibre. Francesc Pujols ca néixer a la plaça Reial de Barcelona l´any 1882, fill d´un procurador de tribunals barceloní i d´una vilafranquina emparentada amb la família Morgades. En acabar el batxillerat, va estudiar filosofia pel seu compte. Sempre va poder viure de les rendes familiars, cosa que li va permetre dedicar-se a les seves dèries sense necessitat d´haver de guanyar-se la vida. El 1903 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona i el 1904 va publicar el Llibre que conté les poesies de Francesc Pujols, prologat per Joan Maragall. El 1906 sota el pseudònim d´Augusto de Altozanos, va publicar El nuevo Pascual o la prostitución. Des del 1908, com a secretari de l´agrupació Les Arts i Els Artistes, relacionat amb Nonell i amic de Nogués, es va dedicar a la crítica d´art i va col·laborar en nombroses publicacions: El Poble Català, Las Noticias, La Publicidad, Papitu (que també va dirigir), Vell i Nou, Picarol, Mirador, etc. Va ser membre de la Junta de Museus de Barcelona i secretari de l´Ateneu Barcelonès. El 1918 va publicar Concepte general de la ciència catalana, un intent de provar l´existència d´un corrent filosòfic genuïnament català, que arrencava amb Ramon Llull, i va fundar un sistema propi que va anomenar ­hiparxiologia o pantologia. Va escriure les obres dramàtiques El llibre de Job (1922) i Medeia (1923).

El 1922 també va fer les adaptacions líriques d´El castell dels tres dragons i El ferrer de tall, de Frederic Soler (Serafí Pitarra) i Joan de Serrallonga, de Víctor Balaguer. El 1926 se´n va anar a viure a ­Martorell, a la Torre de les Hores, amb la mare, l´esposa i el seu fill Faust (nascut el 1915). Aquell mateix any va piblicar Història de l´hegemonia catalana en la política espanyola durant el segle XIX, i l´any següent La visió artística i religiosa de Gaudí. L´estiu de 1930, a la Torre de les Hores, va explicar les seves teories religioses a Josep Pla, que les va recollir a Manual d´hiparxiologia. El sistema de Francesc Pujols, publicat el 1931. El 1939 es va exiliar a Prada, acollit per Pau ­Casals, i després a Montpeller. El 1942, de retorn a Catalunya, va ser empresonat a la Model durant un curt període de temps. L´any 1956 va contraure la tuberculosi i va morir el 13 de febrer de 1962 a la Torre de les Hores, de Martorell.

Sempre va ser considerat un home d´esperit: humorista, conversador agut i gran tertulià.

Pinya de Rosa. Punt final?

Fran hervías chirosa. Secretari d´Acció política de c´s a la província de girona.

Després de lluites i denúncies públiques, per fi Pinya de Rosa tindrà un Òrgan Rector tal com es preveia en la Llei 25/2003 de creació del Paratge d´Interès Natural de Pinya de Rosa.

Ciutadans, des dels seus inicis, va lluitar per la preservació d´aquest paratge natural davant la passivitat del Govern de la Generalitat, que ens va obligar a presentar una Proposta de resolució per tal que el Tripartit adquirís la finca com a ús públic i desenvolupés un Pla Rector de l´ús, gestió i protecció de Pinya de Rosa, així com que fossin protegits els elements naturals que motivaren la declaració de la finca com a Paratge Natural d´Interès Nacional.

Finalment, dimecres passat, la comissió de Medi Ambient i Habitatge va aprovar la proposta de resolució que Ciutadans va presentar en el seu dia. Pinya de Rosa, tindrà, un Pla Rector d´Ús, Gestió i Protecció, tal com es mereix i demanava Ciutadans.

Per fi, un dels patrimonis naturals més emblemàtics del nostre litoral, tindrà un pla de preservació més consistent, més fort i amb un òrgan rector eficaç. D´aquesta manera, es posa solució a anys de protestes i lluita per plataformes veïnals i grups polítics, especial esment a la plataforma Salvem Pinya de Rosa que es va mobilitzar per preservar aquest tresor i les joies del seu jardí botànic. Ara només cal esperar que aquest Pla Rector sigui eficaç, coherent i reflecteixi el que la ciutadania demana, que Pinya de Rosa continuï sent aquell espai verge davant de mar que ha resistit a l´especulació i la massificació, un exemple i mostra viva del patrimoni i riquesa natural de Blanes i la mediterrània, Pinya de Rosa ha de tornar a ser, un museu vivent que representi un punt de llum del nostre litoral. Sembla, que aquesta vegada, entre tots, ho hem aconseguit!

Per raons ideològiques

jaume catalán díaz. girona.

Llegint els diaris dels darrers dies he apreciat que s´ha creat una polèmica entorn a l´escola diferenciada, més concretament d´un dels col·legis més coneguts a la nostra ciutat i a les nostres comarques. Jo no pretenc entrar en aquesta polèmica, ans al contrari, sembla que si Bell-lloc ha conviscut amb altres centres públics i privats durant més de quaranta anys per què no pot continuar fent una labor social com fins ara?

Per la meva relació amb l´esport conec moltes famílies que porten els seus fills a aquesta escola. Motiu? Perquè volen per a ells la formació que es dóna.

Alguns, la major part m´atreviria a dir, amb escassos recursos econòmics. Simplement i com un ciutadà més, no pertanyo a cap partit ni a cap sindicat, vull mostrar que em sembla que el centre i els professors mereixen tot el respecte, alguns del polemistes no n´han tingut, i els pares el dret de poder triar, en igualtat de condicions que la resta de ciutadans, el sistema d´ensenyament, educatiu, que considerin més adient per als seus fills.

No els sembla que seria una injustícia que, per raons ideològiques dels nostres governants, els pares no puguin exercir aquest dret?