Cartes

DAVID DE MONTSERRAT. GIRONA.

El passat dia de Tots Sants i d´acord amb la jornada, una mica més i em moro víctima d´un catalanicidi. Érem a dinar al restaurant Mas Nou de Campdorà, quan ens varen portar les cartes en castellà. Les reclamàrem en català i l´encarregada ens va dir que no en tenien. En demanar explicacions ens va dir amb un aire fatxenda que «així ho entén tothom». Aleshores posats a fer la vàrem emplaçar a fer-les en anglès i així, segur, que ho entendria tot el món i ens va respondre que ja s´estaven editant. I tot això amb unes sardanes a la megafonia. Ben bé com quan en Franco visitava el Principat.

Dit això, doncs, aquest establiment incompleix la Llei de Política Lingüística (1998) i la Llei de l´Estatut del Consumidor (1993) sobre l´obligatorietat de tenir la informació de productes i serveis i de prestar l´atenció al públic en la nostra llengua.

La meva pregunta és, seguint el criteri del restaurant Mas Nou, què els direm ara a la multinacional nord-americana McDonald´s quan ho fan tot en català i fins i tot tenen la pàgina web amb domini .cat? Per cert, el meu reconeixement a la cambrera immigrant que ens va servir per procurar parlar sempre en català. Com li direm ara que ­segueixi parlant la nostra llengua si la seva cap renuncia a tenir les cartes en la llengua pròpia del país?

No cal dir que al Mas Nou han perdut uns quants clients i ja és hora que totes les empreses d´aquest país entenguin que no treballar en català té uns costos d´oportunitat que impliquen perdre calés. Clar que potser també en poden guanyar amb personatges com en Jiménez Losantos de la COPE, que segur que estaria encantat de cruspir-se uns «Lagostinos de l´abuela» (sic) al restaurant Mas Nou. «¿Entendido» senyora encarregada?

Fets punyents

que ofenen profundament

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

1. Que en plena crisi, un senyor del govern (i d´esquerres!) es gasti en extres pel seu cotxe públic la bestiesa de gairebé 10.000 ? (quantes altres despeses inútils i barroeres desconeixem?).

2. Que un delinqüent que ha estat detingut «només» 27 vegades se les campi lliure i estigui a punt de cremar viu un home després de robar-lo. Funciona la justícia com cal?

3. Que es parli indefinidament de la variant de la Bisbal (tan necessària) i que no se sigui capaç de trobar-hi solució (en quinze anys!).

4. Que es creïn uns llocs de treball (amb la consegüent despesa), diuen que per vigilar la paritat de sexes. Crec que sempre cal escollir els/les millors, tant si predominen homes i/o dones. Qualitat no quantitat.

5. Que sempre Girona serveixi de plataforma per promocionar Barcelona (Ryanair, Tour?) i pagant uns bons calerons, ella sempre queda en obscur anonimat.

6. Que un articulista mal educat (dimarts, 2a plana del Diari de Girona) pugui insultar i menysprear què i qui li sembli impunement (curiós que mai es fiqui amb Mahoma!).

7. Que l´Ajuntament de Girona no tingui mai en consideració l´opinió dels ciutadans (fanal de la plaça del Vi, Niu?).

8. Que no es respecti la voluntat dels pares a l´hora d´escollir escola i se´ls vulgui imposar «cafès per a tots», quan per dret natural i per llei són els progenitors els responsables primers de l´educació dels fills.

9. Que siguem dels primers ­països del món exportadors i per tant venedors d´armes, quan aquestes només serveixen per fomentar i atiar les guerres.

10. Que quan puja el petroli tot augmenti de preu però quan baixa (i ara ho està fent) se segueixin pagant els preus exorbitants que ens «vengueren», era per l´alt preu alt del combustible (el poble a callar).

La por

mariona martínez marcos. sant julià de ramis.

Me´n recordo que fa pocs anys passejava per Girona sense por i disfrutava observant els seus carrerons estrets, humits i solitaris. No tenia por de veure´m sola per la meva ciutat i no mirava amb desconfiança persones desconegudes que coincidien amb mi per aquests carrers del Barri Vell o de qualsevol altre barri. Actualment sento la por per dins, quan passejo per determinats llocs de la meva ciutat, Girona, que tant estimo i de la qual no vull marxar mai. Enyoro aquella sensació de llibertat per passejar per on vulgui, ja que quan m´expliquen o llegeixo en alguns mitjans esdeveniments tan desagradables com violacions, agressions i robatoris, que es produeixen massa sovint a Girona em fa molta pena i ràbia. Desitjo que la meva ciutat torni a ser la Girona petita i familiar on vaig néxer, que no passi por i que a aquestes persones que fan tant de mal a la convivència en la nostra ciutat se´ls prohibeixi la llibertat de tornar-ho a fer, cal que als ciutadans que volem tranquil·litat i no fem mal a ningú se´ns protegeixi més i així, poder viure i disfrutar en pau de la nostra ciutat.

Qui s´equivoca?

arnau puig sallés. girona.

Sembla ser que la darrera anàlisi de la ja famosa i intocable Fundació Bofill sobre la problemàtica educativa a Catalunya considera com a culpable del fracàs escolar la segregació social. Imagino que -amb lletra petita- parlen també de la manca d´esforç, de la desorientació dels funcionaris dels serveis educatius, del permissivisme i les trangressions morals, de l´ambient sindical derrotista i de la manca d´una família al darrere. Perquè si no ho diuen, no l´ha pas feta bé l´anàlisi.

L´alumnat es pot distribuir de dues maneres: a) a la «soviètica» (l´Ajuntament o el funcionari de torn decideix què ha de fer cadascú); b) amb llibertat (les famílies analitzen els projectes educatius dels centres i hi confien els fills). Jo estic per la llibertat: és més econòmica, sol dur les nostres noies i nois al màxim de les seves possibilitats i fa que els docents proposin objectius engrescadors. Sobre els diners, em temo que no són pas el problema principal: «L´educació no és una mercaderia», com repeteixen els sindicats que es diuen progres. I potser hi podríem destinar els diners que llencem: saben vostès que els estem pagant un sou a mestres «alliberats» que no en fan, de classes?; saben que les ràtios de professor-alumne són millors a la pública que a les escoles proposades per associacions socials?; saben que hi ha un piló d´immigrants -gens catòlics- que volen dur els fills a la concertada perquè allà sí que triomfen? «No hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure». Per què no hi volem veure? Qui ens manega