La desconfiança en els mercats financers ha disparat la venda de caixes fortes als Estats Units. Del virtual a l'acer. La caixa forta dóna seguretat als diners, però els treu la capacitat de reproducció: és un cinturó de castedat. Dins d'ella, els bitllets conserven el seu valor facial, però la inflació agosta el de canvi. Treure els diners del mercat per ficar-los a la caixa forta és un canvi de comportament radical. Abans havia d'estar en continu moviment per córrer més que la seva depreciació. Els diners parats en el compte corrent perdien valor i això contradeia la seva vocació vocativa per la qual diner crida diner, el tracta de tu i se l'emporta amb ell. Ara, els diners costen diners: cal comprar-los una caixa forta per ficar-los a dins, que no facin res. Amb tot el sistema financer sota sospita, els diners compleixen, a l'ombra de la caixa forta, presó preventiva perquè no s'escapi i se'n vagi amb males companyies. Ja va passar en la Gran Depressió, que va ser dolenta per a molts, però no per als fabricants de caixes fortes. Tot torna i tot està relacionat, per això, és bon moment per llegir el primer tom de la "Biblioteca Carl Barks". Barks (Oregon, 1901-2000) va ser el millor dibuixant d'ànecs i amb les seves magnífiques historietes va fer més ric Walt Disney i més famós Donald. Ell va desenvolupar el món de l'ànec cabrejat afegint-li, entre d'altres, els tres nebots -Jorgito, Juanito i Jaimito- i l'oncle Gilito, que tenia la seva immensa fortuna guardada en un edifici caixa forta. Sense problemes de liquiditat, Gilito es capbussava en la seva piscina de dòlars amb la contínua preocupació que no li buidessin els Golfos Apandadores. Gilito era un producte de la mentalitat de la Gran Depressió i durant anys va representar la part acumulativa del capitalisme. El patoplutòcrata garrepa, sempre disposat a aconseguir més i a començar de nou, sembla estar sent rellegit ara i els seus ensenyaments són més divertis que els dels gurus de l'autoajuda financera. L'expresident de la Reserva Federal dels Estats Units, Alan Greenspan, va reconèixer fa dies al Congrés dels EUA que estava equivocat en evitar la regulació del sistema financer. Els Golfos Apandadores eren a dins.
