És el moment de la política

El líders socialistes de Catalunya en lloc d'estar preocupats de com justificar els seus incompliments envers el poble de Catalunya haurien d'estar preocupats per aquells fets que veritablement afecten la gent: a) El govern socialista a l'Estat ha incomplert per tercer any consecutiu la disposició addicional tercera de l'Estatut. El pressupostos del 2009 preveuen una inversió real en infraestructures del 15,2% en lloc del 18,72% que fixa l'Estatut; b) El Govern socialista de l'Estat ha incomplert l'Estatut en no incorporar al projecte de pressupostos 2009 la compensació als catalans pels endarreriments 2007 i 2008 i la no execució del 2007. Tot plegat 6.923 milions de ? per impulsar polítiques socials a Catalunya; c) El govern de Catalunya no pot desplegar la seva política social -llei de dependència i llei de serveis socials- per manca de finançament. Mancança de finançament generada per un govern socialista. 124.000 sol·licituds. Només 30.000 reben ajudes al nostre país. La Conselleria d'Acció Social i Ciutadania es planteja suspendre l'aplicació de la llei de dependència; d) Els ajuntaments de Catalunya no poden portar a terme les inversions socials i d'eradicació de situacions de pobresa previstes a la llei de barris per manca de finançament; e) L'augment de l'atur, especialment en el sector de la construcció i dels serveis i entre la població immigrant, està comportant que s'estan destruint 250 llocs de treball diaris; f) L'augment de dificultats financeres per a les famílies pel seu alt endeutament. Set comunitats autònomes ens superen pel que fa al poder de compra de les famílies. L'augment dels impagaments d'hipoteques i l'augment de la morositat; g) L'increment de dificultats per a les empreses catalanes per la caiguda de demanda i les majors dificultats d'accés al finançament; h) El govern socialista de l'Estat incompleix l'Estatut no traspassant rodalies, regionals, l'aeroport de Girona, Reus i Sabadell; i) Que hi hagi més barracons que mai a les escoles catalanes. Que 100.000 joves catalans -un 33% més que fa 3 anys- ni treballen ni estudien; i) que només s'hagi executat el 31% del pressupost del Servei d'Ocupació de Catalunya aquest 2008 k) I sobretot, que l'índex de pobresa a Catalunya no pari de créixer fins a un 19%, que vol dir, en definitiva, que fracassem tots col·lectivament com a país.

El Govern de Catalunya està absent. No pren la iniciativa. S'amaga. Es reconeix incapaç per donar solucions. Ara que és el moment dels fets, el Govern no té ni paraules. El Tripartit no ha sabut preveure i anticipar-se al canvi de cicle econòmic que s'acostava, però el més preocupant és que ara, quan ja estem patint directament les conseqüències, és incapaç de reaccionar i trobar mesures de suport als treballadors i per a les empreses.

És el moment de la política. El tacticisme, el sectarisme i una demagògica forma de fer política s'ha acabat. La situació econòmica i social del país exigeix noves idees, valors i actituds per part de tots. També de la classe política. Ens cal patriotisme per fer front al futur. Realisme per entendre la situació econòmica, social i política. Estem davant d'un moment excepcional: crisi econòmica molt greu global, amb devastadors efectes locals, un govern de l'Estat que no compleix amb la llei i un Tribunal que està disposat a passar per sobre de la sobirania del poble de Catalunya i del vot de la majoria dels representants de la sobirania espanyola expressada al Congrés i al Senat. Cal que tots plegats oferim una imatge de seguretat en les nostres conviccions i transparència en les nostres accions i plantejaments. Hem de saber transmetre confiança i missatges clars a la ciutadania. És un moment que ens reclama responsabilitat. És l'hora de generar confiança a la ciutadania i esvair dubtes i incerteses. Tenim raó davant l'Estat. Tenim raons per creure que la nostra economia té futur i moltes oportunitats d'èxit. Tenim la seguretat que la cohesió social del nostre país és un garantia que ens en sortirem. Però hem de passar de les declaracions solemnes als fets. És l'hora del coratge per prendre decisions.