Hi ha paraules, sobretot aquelles que fan referència a obres d'envergadura, que s'associen a desastre, a caos, almenys fins que queden completades. "Eix Transversal", per ?exemple, és sinònim, fins i tot, de perill, però ara sembla que s'hi posarà remei. "AVE" és una altra que genera no poques imatges mentals: polseguera, desordre, canvis de circulació, demores, picabaralles polítiques... es tracta, en definitiva, de projectes que es pateixen més que es viuen, i les víctimes eventuals de tot això no aconsegueixen, a vegades, sospesar preventivament els seus beneficis reals. Ara mateix, doncs, un gironí associa l'AVE a merder i no hi ha volta de full. Hi ha, però, una teràpia possible. I aquesta consisteix a agafar l'alta velocitat de mitjana distància que va de Barcelona al Camp de Tarragona i a Lleida; aquests són combois concebuts com els "germans petits" de l'AVE, és a dir, no arriben al cent per cent de les seves comoditats però milloren, i molt, les prestacions del Catalunya Express. És una experiència ?gairebé religiosa. No només per la comoditat (seients més amplis, amb un respatller més alt) i els serveis (hi ha bar, lavabos nets i passadissos en què es pot caminar sense contorsionismes), sinó perquè, atenció, surten a l'hora i arriben al destí fins a cinc minuts abans del previst. Com que et tallen el bitllet abans de pujar, pots dormir d'una tirada sense estar pendent de la mà impertinent del revisor despertant-te; i el soroll i la vibració són tan minsos que no has d'apujar el volum dels auriculars per desconnectar-te del món. Lleidatans i tarragonins van patir, però ara frueixen d'aquest monument al progrés. Per tant, gironins, doneu un vot de confiança a aquest vehicle de denominació pomposa que us ha complicat la mobilitat: un nou món és possible i, amb el temps, convertireu les paraules "Regional" o "Delta" en part d'un malson infantil que no es tornarà a repetir.
