Cartes

maria dels angels martín. girona.

El geòleg Josep M. Mallarac es pregunta «per quina raó al nostre país el darwinisme encara es presenta, en tot el sistema escolar, com una veritat científica incontrovertida? Per què s´ha silenciat el profund debat científic que sobre aquest tema cabdal hi ha en tants països del món?».

Si ell i l´Albert Soler volguessin la meva opinió, els diria que té a veure amb el desconeixement, la vanitat i l´amor propi dels gestors del sistema educatiu i del professorat. S´ha de ser força humil per reconèixer que el que presenten com a veritat absoluta, és una simple hipòtesi que no ha pogut ser demostrada i que possiblement mai no podrà ser-ho; tal com es veu pels desacords, discussions, dificultats, descobertes recents en diferents camps que fan trontollar, enderrocar les explicacions sobre els «mecanismes que suposadament explicarien la transformació d´una espècie en una altra».

Afegiria que, pel que fa als creients catòlics, no ens preocuparia que l´home (com tot el que hi ha en el món) fos producte d´un procés evolutiu. Amb el que no estem d´acord és que se´l consideri fruit de la casualitat i l´atzar. En el fons el que està en joc és la concepció de l´home, que per als darwinistes queda reduït a la condició de simple animal, més evolucionat però animal al cap i a fi.

Pel contrari la visió que tenim els creients és que l´home és fruit de la possibilitat, saviesa, bondat, previsió, i intencionalitat de Déu. Veiem l´home amb la dualitat física-espiritual, amb el que això comporta d´intel·ligència, consciència, llenguatge i reflexió.

Considero que aportacions com la que ha fet Josep M. Mallarac són d´agrair. No puc dir el mateix de la de l´Albert Soler ¿on va aquest amb tantes ximpleries?

Erasmus catalans a la cua

GLÒRIA UBEDA i MAYNAU. GIRONA.

Sóc mare d´una estudiant universitària a la qual des del «Ministerio de Educación y Ciencia» li han concedit una beca erasmus de 220 ? al mes per poder fer un erasmus a Bolonya. Vam demanar una beca mobint a la Generalitat de Catalunya per poder fer front a les despeses que aquest desplaçament origina, ja que per als estudiants és molt instructiu i interessant poder conviure durant un temps amb estudiants de tot Europa i i formar-se fora, però per als pares és molt feixuga tota la despesa econòmica que això comporta. Per descomptat la beca mobint se´ns va denegar, encara no en sabem el motiu tot i que complíem amb tots el requisits que es demanaven.

El més bo del cas és que la meva filla comparteix pis a Bolonya amb una erasmus de Sevilla que rep igualment 220 ? al mes des del «Ministerio» i 400 ? de la Consejeria d´Educació de la Junta de Andalusia». Senyors de la Generalitat de Catalunya, crec que faré renunciar la meva filla al seu estatus d´universitària catalana, ens empadronarem a qualsevol ciutat andalusa o potser emigrarem perquè ¿de que serveix ser català? Si som els més mal parats de tots, els que anem a la cua en ajudes de qualsevol tipus, i tanmateix els que més paguem!

Museu militar a Figueres

marc sàez. figueres.

Sense ànim d´ofendre, tots aquells que poseu inconvenients al trasllat del Museu Militar de Barcelona al Castell de Sant Ferran de Figueres, esteu una mica acomplexats.

Algú de vosaltres a visitat el Museu de Montjuïc? el valor històric n´és indiscutible, hi ha peces extraordinàries.

La qüestió serà donar-li una nova visió, o obrir sales noves, Sala de la Guerra dels Segadors, Sala 1714, Sala Jaume I, sala de les milícies catalanes (Estat Català, POUM, CNT-FAI, PSUC...), Sala dels Mossos d´Esquadra, Sala de l´exili, Sala de l´oposició al franquisme, Sala dels voluntaris catalans a la 1era i 2ona Guerra Mundial (lluitaven amb estelades i senyeres) ... i omplir aquestes sales de objectes relacionats amb el seu nom.

Un altre qüestió serà la seva gestió, hem d´aconseguir que la gestió majoritària sigui d´un consorci amb majoria de les institucions catalanes (Generalitat, Diputació, Consell Comarcal, Ajuntament).

Heu visitat els Invàlids de París o els Museus de la zona de Normàndia, o el Museu de l´Aire i l´Espai de Washington o New York, són Museus extraordinaris.

Senyors meus, Figueres s´està despertant d´un son que ha durat massa anys, ja hem perdut massa oportunitats per culpa d´un immobilisme exasperant que ja portat a la Figueres que ni Girona li feia ombra, a la Figueres que se li pot arribar a discutir la capitalitat de la comarca. Figueres endavant!

Ho diu un objector de consciència independentista.

Sobre els senglars a la ciutat

PONÇ FELIU I LATORRE. REGIDOR DE MEDI

NATURAL.

Arran de la carta al director apareguda ahir al diari amb motiu de la presència de senglars als boscos de la ciutat, voldria fer evident que l´Ajuntament és coneixedor d´aquest fet i hi actua amb periodicitat i de comú acord amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat. De forma regular es fan batudes controlades i senyalitzades a les zones més forestals (Campdorà, Sant Daniel i Gavarres en general), per part de les dues colles senglaneres de la ciutat. Tanmateix, s´han realitzat també batudes excepcionals en zones més urbanes, sempre amb l´advertiment previ als mitjans i extremant les mesures de seguretat, en col·laboració amb tècnics del Departament de Medi Ambient, amb agents rurals i amb els mateixos tècnics municipals, a més de la Policia Municipal. Aquestes mesures tenen com a finalitat el foragitament i, si és possible, l´eliminació, dels senglars presents en zones com les Ribes del Ter, boscos de Palau-Montilivi o de les rodalies del Sector Est.

Malgrat la proliferació de l´espècie aquí i arreu del país (per l´augment dels boscos, per la hibridació, la manca de depredadors naturals i altres causes), provoca que cada vegada sigui més freqüent que els molts senglars presents als boscos busquin refugi a les àrees urbanes en els moments d´inici de cacera, seguirem treballant per evitar inicidents i presència dels senglars als espais més urbans de la ciutat.

El conseller comarcal Vaqué: Pura contradicció

Vicenç Gabriel cara fernández. flaçà.

El conseller comarcal del Gironès Ricard Vaqué, encarregat d´educació ambiental, va escriure al seu bloc que jo com a exalcalde de Flaçà o bé hauria de donar suport al govern municipal o bé hauria de callar. Ho deia en relació amb una carta publicada a aquest diari en què jo denunciava que a Flaçà es vulneren els radis de protecció dels pous d´abastament d´aigua potable (i per tant, es contamina l´aigua). Després d´un intercanvi de correus electrònics en què vaig voler mostrar-li que sóc lliure d´escriure el que vull, li vaig dir que el veritable problema és que a Flaçà l´aigua se segueix contaminant. Li vaig demanar que què pensava fer com a polític en actiu i amb càrrec respecte al tema, i la seva resposta va ser que ell no volia entrar en polèmiques i que si jo considero que ell prevarica, que ja sé el que he de fer.

Aquesta és la resposta que vaig rebre d´un polemista que ha escrit diverses vegades en aquest diari precisament polemitzant respecte a temes relacionats amb el medi ambient i d´altres. I per què no vol polemitzar? Ah, sí, ho oblidava! Doncs perquè el regidor de Medi Ambient de Flaçà i ell són del mateix partit polític, i encara que ens dediquem a l´educació ambiental, el primer és el partit i a l´aigua que la bombin (en tots els sentits acceptables de la paraula).

Ja pot anar escrivint blocs el conseller comarcal Vaqué i ja pot anar fent butlletins i escrits ­denunciant el que fan els altres. Algun dia es podria aturar i mirar-se a si mateix, llevat que no vulgui entrar en polèmica amb la seva pròpia persona, que de contradiccions i d´actes i fets incoherents, ara ha quedat demostrat, en té un munt.