CAC

15.11.2008 | 01:00
CAC

Molts vàrem pensar que la creació del Consell de l'Audiovisual de Catalunya representaria una nova exportació cap a la resta de l'Estat de la manera catalana de fer política. Amb els anys hem arribat a la conclusió que en realitat algú es va deixar pel camí una vocal quan es va gestar el nom d'aquest òrgan. D'entrada he de dir que tinc dubtes que hagi existit mai la manera catalana de fer política basada, segons diuen, en la ponderació, en el pacte i en la creació d'estructures administratives eficaces, informades, modernes i europees. Fa temps que ningú s'empassa això, ja que els òrgans de la Generalitat han esdevingut tan caducs, servils i ineficaços -o més- que alguns de l'Estat. No entraré a jutjar a les empreses beneficiàries de les darreres concessions radiofòniques de freqüències de FM que ha atorgat el CAC, entre d'altres coses perquè em nego a ser acusat d'estomac agraït (treballo en una cadena radiofònica). A més aquest diari que llegeixen està fent una feina impagable amb revelacions que haurien d'avergonyir el Parlament de Catalunya en ple, al Govern en particular i a aquests consellers del CAC pagats amb exagerats i vergonyants sous. Només conec, i per referències, un dels seus membres, i l'única experiència radiofònica que se li coneix és negar-se a parlar amb determinades redaccions radiofòniques quan dirigia territorialment un partit. Es tracta d'un tipus d'un sectarisme polític detestable. No vull parlar dels beneficiaris de les FM però si vull compartir un seguit de consideracions sobre la ineficàcia d'un organisme -el CAC- que galleja de ser independent. D'entrada és sorprenent que el formin deu persones en la seva majoria vinculades a la política i cap d'ells relacionat directament amb la gestió radiofònica. En algun cas no deixa de ser una mena de refugi alimentari per alguna trajectòria no gaire brillant i més que amortitzada. Fa molta por veure com aquest consell pot adjudicar freqüències quan: 1) Els seus membres desconeixen com funcionen les empreses radiofòniques 2) Posen empreses de comunicació sòlides al mateix nivell dels aventurers i grupuscles variats 3) Retiren permisos per emetre a empreses que havien pagat muntanyes de diners per salvar projectes radiofònics gestats des del servilisme polític. És greu que el CAC sigui l'organisme que distribueix les llicències partint de la més absoluta ignorància del sector radiofònic, però encara és més greu la ignorància més absoluta que té de l'espectre radiofònic... d'allò que podem trobar al dial del nostre transistor en els diferents territoris catalans. No cal anar gaire lluny: a les comarques de Girona existeixen desenes d'emissores que emeten il·legalment (sense cap concessió administrativa) i el CAC ni tan sols ho denuncia, quan en realitat haurien d'haver estat clausurades i els seus promotors demandats. El consell de l'audiovisual no deixa de ser una timba plena de tafurs que reparteixen cartes marcades. Per acabar així no calia crear un caríssim CAC i ho podia continuar fent el departament de torn de la Generalitat amb els criteris partidistes de sempre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema