Cartes

Marc Garrote Morera. girona.

Bon dia als simpatitzants del CF Girona, bé, pràcticament bon dia a tots als simpatitzants. Hi ha una minoria, tothom sabrà a qui em refereixo, que no sé si volen que els desitgi bon dia. Com que els molesta la bandera que porto cada diumenge al camp, potser no volen saber res de mi. De fet, ho prefereixo. Aquest diumenge vaig posar una estelada (per a mi, la meva bandera), i, com que a ells no els agrada, van posar la «seva» bandera (l´espanyola) al damunt. Ells porten les seves banderes i els seus braus (les aus no els les deixen entrar), cada diumenge i no passa res. Jo, penjo la meva bandera i els molesta tant que, me la tapen, i me l´arrenquen. Què passaria si jo, posés l´estelada al damunt dels seus braus? millor no pensar-ho, ni provar-ho.

Són socis del Girona i paguen, tenen el dret d´expressar-se com vulguin, d´acord, però jo també.

No culpo ni la seguretat del club, ni la policia, només faig una reflexió pública per saber si ens interessa que vinguin a representar el club, i també indirectament la ciutat de Girona (no Gerona com es pensen).

A més, crec que si algun dia hi ha aldarulls, serà amb ells i no amb els aficionats dels equips rivals.

Visca el Girona CF i Girona.

Als clubs de futbol (modestos) catalans

Carles teixidor i batlle. girona.

He llegit al mitjans de comunicació que la FCF per mitjà del seu «capitost» i president Campoy, ha decidit retirat la medalla d´or que havien concedit al Sr. Jordi Roche.

Sembla mentida que els presidents dels clubs modestos del futbol català, i sobretot els de les comarques gironines, no hagin protestat aquesta vergonyosa decisió.

La gent te poca memòria, tots sabem com (de malament) funcionava la FCF, que a més només beneficiava els clubs de Barcelona.

Tothom estava fart de fer cues d´hores i hores, i perdre pràcticament tot el dia per poder presentar les fitxes dels jugadors, i si no pregunteu a la gent de Ripoll, Puigcerdà, Camprodon, etc.

De cop i volta apareix un senyor anomenat Jordi Roche, i amb la seva constància, (dues eleccions) i tot i l´oposició dels manaires aconsegueix assolir la presidència de la FCF, i en poc temps aconsegueix fer un canvi radical a la FCF; va fer més ell en dos anys de mandat, que els anteriors dirigents en sa vida; va simplificar els tràmits de presentar fitxes, altes o baixes, va repartir ordinadors gratuïts per als clubs, mutualitat gratuïta, va modernitzar de dalt a baix la Federació... Li va mancar potser poder desempallegar-se d´algun dels paràsits que sempre estan pul·lulant pels llocs de poder.

Només per tot el que va fer en aquests dos anys al capdavant de la FCF, ja es mereixia la medalla, encara que a ell em consta que tan li fa el premi en si, perquè sap que el millor premi per a un dirigent és saber el que ell mateix ha aconseguit, i no estaria de més que el futbol, sobretot el modest, tingués un record per a un dirigent diferent dels que malauradament estem acostumats a tenir.

La FCF torna a estar en mans del mateixos de sempre, els Campoy, García, tots els avenços que es van aconseguir amb el Sr. ­Roche, es perdran, la prova més fefaent és la recent baixada de pantalons donant suport al president de la «Real Federacion de Futbol Español», el totpoderós i etern Ángel María Villar.

Carta a Joaquim Nadal sobre la C-66

Michael Levitin. berlÍn.

Sóc un periodista americà que treballant de corresponsal de Newsweek i The Daily Telegraph. Com a viatger habitual i reporter a Catalunya, li escric per expressar la meva decepció per la seva intenció de construir l´autovia C-66 d´accés a la Costa Brava, i per demanar-li fortament que ho reconsideri.

De les tres opcions que es discuteixen per aquesta autovia de la Costa Brava en el tram Corçà- Sant Climent de Peralta, totes plantegen grans interrogants sobre el futur del medi ambient i la qualitat de vida a l´Empordà. Els qui estan a favor de la construcció de l´autovia argumenten que el sector dels negocis a Catalunya i a la Costa Brava es beneficiaran amb un transport més ràpid a través de l´anella d´autovies al voltant del parc de les Gavarres; creuen que el turisme creixerà més.

És un objectiu equivocat. Construir una autovia a través d´una de les zones més característiques i celebrades de Catalunya i destruir paratges històrics i culturals que són el signe d´identitat del país, serà la ruïna, no pas la millora del paisatge i l´economia. Promotors, negociants i també polítics pensen que aquest projecte permetrà obtenir beneficis a curt termini; però si es pensa en un futur que molts turistes deixaran de visitar la costa perquè trobaran el país convertit en una sorollosa xarxa d´autovies, el concepte de benefici canviarà. Llavors, però, potser serà massa tard.

Les anomenades «opcions sud» són les més ecològicament, culturalment i econòmicament destructives. L´«opció nord», tal com han demostrat estudis independents, és milions d´euros més barata i té menor impacte en les persones i el medi ambient. Si és que s´ha de triar alguna opció, ha de ser aquesta.

Li urgeixo que reverteixi la seva decisió i, si fos massa tard, que triï la solució menys dolenta de les possibles. Seran els seus fills i els fills dels seus fills que pagaran el preu: mai no veuran la Catalunya que vostè ha conegut, tal com era abans que els promotors i els homes de negocis que pensaven que l´estaven construint, en realitat la destruïssin.

Moltes gràcies pel seu temps i consideració.

Aclariment

Rosa m. oliva blanch. Celrà.

En referència a la notícia difosa del dia 4 de novembre, pàgina 8 «Comarques», amb el títol Una sentència anul·la el permís per fer un geriàtric que funciona fa anys (R. Reyner):

1.- No existeix cap sentència que declari la nul·litat del permís que havia donat l´Ajuntament de Celrà pel funcionament de la Residència. Tota vegada que allò anul·lat judicialment és l´acord de la Comissió d´Urbanisme de Girona, de data 11 d´octubre de 2000, d´autorització de la construcció segons el procediment previst a l´art. 44.2 del Reglament de Gestió Urbanística (construcció en medi rural per raons d´interès social).

2.- Les llicències municipals són de data 4 (llicència d´obres), i 23 (llicència d´activitats) de juliol de 2001, respecte d´aquesta llicència no existeix cap pronunciament que l´anul·li; tramitant-se en l´actualitat el corresponent procediment judicial que debat tal qüestió, i respecte de la qual no existeix sentència.

3.- Per tant, la llicència municipal de l´establiment geriàtric és plenament vigent i efectiva, i gaudeix en principi de la presumpció de legalitat, fins que en el seu cas un tribunal no digui el contrari.

Sra. Ana Ruiz: plegui!

irene genís oliveras. mont-ras.

Només em vull remetre a dues coses puntuals: un article o entrevista del Sr. Santi Massaguer a la Revista de Palafrugell del maig de 2008 que va fer a la Sra. Ana Ruiz i en què textualment aquesta senyora deia que no faria mai alcalde al Sr. Manel Montalban.

I després el seu gran discurs de justificació del perquè marxava de l´equip d´Acord Municipal per Mont-ras el dia 3 de març en el ple que hi va haver a l´Ajuntament en què textualment va dir: ...I vaig comunicar personalment a la Sra. Alcaldessa, el mateix dia 11 de febrer, que no donaria suport a una moció de censura presentada pel Sr. Montalban.

Jo, després de tot això només en puc fer i faig una reflexió: Si tant vol fer per al seu poble i tant s´estima el seu poble, com s´explica que ara doni suport a una moció de censura amb CiU? Quan sempre ha dit que no ho faria. Com s´explica que ara faci alcalde una altra vegada al Sr. Manel Montalban?

Quan vostè i el seu marit sempre han dit que mai no ho farien. Jo la veritat no ho entenc i molta gent de Mont-ras tampoc. Vostè d´això en diu: credibilitat davant del seu poble? Així demostra la seva honestedat i transparència al seu poble?

Segur que la gent que va votar AMM-AM i els integrants de la seva llista, entre les quals es trobava vostè, no ho varen fer perquè ara faci alcalde el cap de llista de CiU.

Sra. Ruiz, faci un favor al seu poble, al poble de Mont-ras i plegui, torni la seva acta de regidora que segurament la persona que la substitueixi tindrà més credibilitat, més honestedat i més transparència que vostè.

El dret a la informació és dels ciutadans

Freddy G. Bru. girona.

Amb motiu de la decisió del CAC de no renovar les llicències de les algunes emissores de Catalunya, es planteja el dret d´aquestes a continuar emetent o no. Em sembla que s'enfoca malament el tema.

El dret a la informació no el tenen els mitjans sinó els ciutadans. Som els que habitualment sintonitzem aquestes emissores els que tenim dret que no les tanquin, si gaudeixen de suficient audiència i estan consolidades, com és el cas.

El dret que poden reclamar les emissores és el de la llibertat d'expressió, encara que siguin crítiques amb el poder constituït, sense altres limitacions que les que estableixin les lleis i el respecte a la veritat i quin és el paper del govern de la Generalitat? Dur als tribunals els mitjans de difusió si es considera que han violat les lleis i vetllar pels drets dels ciutadans; i si l'organisme que concedeix i anul·la les llicències comet alguna irregularitat o no respecta els drets dels oients, anul·lar les decisions que prengui.