Encara avui i per alguns dies més, l'abordatge a la figura d'Obama se circumscriu a la poesia. Després d'esprémer les variants del titular "Obama ha canviat el món", cal donar-li una oportunitat a l'alternatiu "El món ha canviat Obama". La hipòtesi que un ésser humà modifiqui el comportament de milions de congèneres peca de desmesura. La hipòtesi que un home de 47 anys es reinventi a si mateix també voreja l'utòpic. La solució lògica al major tràngol col·lectiu des d'Elvis resideix que les masses hagin modelat -en directe i a través d'Internet, a partir d'un home amb els ingredients adequats- un líder que compendia les seves aspiracions i supleix les seves carències. Quan el president electe predica el "creixement des de baix", confessa que ha assolit el cim a base de polaritzar en la seva figura la suma d'innombrables voluntats individuals.
Exemple d'una depurada democràcia d'opinió que Ségolène Royal va assajar sense atrevir-se a rematar-la, Obama va saber reaccionar a les exigències dels votants en termes intel·ligibles, però sense homogeneïtzar-les. Aquesta labor de síntesis explica la seva obsessió pel treball comunitari. No pretén influir-les, sinó influir-se. La fluïdesa és la clau. S'entendrà millor plantejant l'interrogant axial.
Com era Obama abans que el món el canviés? Comencem per Barack Obama, abans de passar a la meitat granítica del matrimoni. Perquè el votessin, el senador per Illinois ha hagut d'abstreure's de la seva raça, una característica que l'aclaparava segons reflecteixen els seus dos llibres autobiogràfics. Endurit i a la vora de l'activisme abans d'emprendre la sendera cap a la Casa Blanca -i alguna cosa quedava d'aquesta bel·ligerància en qui denunciava als votants blancs que ocultaven la seva amargor en "Déu i les pistoles"-, es va metamorfosar per designi col·lectiu en un calmós revolucionari.
L'evolució d'Obama es percep amb major intensitat en Michelle. Com era la també llicenciada per Harvard, abans que el món la canviés? Seria excessiu atribuir-li l'ús de l'expressió blanquet, un manifest d'identitat racial que es va ensenyorir de la rumorologia de campanya. A canvi, és innegable que, en preguntar-li durant les acarnissades primàries demòcrates si votaria Hillary Clinton posat cas que sortís triomfadora, va respondre amb un desafiador "hauria de pensar-m'ho". I que va encaixar la formalització de la candidatura del seu marit amb un displicent "per primera vegada em sento orgullosa del meu país". En fi, constatava en els seus treballs legals que sempre seria discriminada per la seva raça, a més d'insistir amb freqüència preocupant en l'amenaça d'un atemptat mortal contra el seu marit. I de sobte, va metabolitzar la passió mundial per convertir-se en l'abnegada mare el benestar de la qual depèn "de com es trobi la més trista de les meves filles".
Per disculpar els temors de Michelle Obama, entre els precedents del seu marit figuren Kennedy I, Kennedy IIBenazir Bhutto, éssers de bressol privilegiat quan no directament corruptes, i que van canviar en descobrir l'abraçada de les multituds. En una era on la llibertat d'expressió ha migrat cap a la individualització de l'expressió -un home, una opinió-, la política es defineix com la condensació de les idees alienes. Al president electe se li recriminava una falta d'experiència que constitueix el seu principal actiu i atractiu. Sense oblidar la injecció d'optimisme que caracteritza habitualment els vencedors en la carrera a la Casa Blanca, ja es tracti de Reagan, ClintonBush.
L'obamanisme és un nou humanisme, perquè els vassalls de l'imperi global han elegit qui ha mostrat una major capacitat d'adaptació i d'interpretació dels signes de la tribu. Degut a la desconnexió del predecessor d'Obama amb el seu entorn, hi ha hagut més alegria en el planeta per l'enfonsament de Bush que per la caiguda de Saddam.
Tot això haurà de ser revisat en un president menys poètic, una vegada hagi assaborit la seva primera sang. De moment, no s'apunta a la pluralitat des de l'oportunisme enquistat en el seu gremi, sinó perquè deixaria d'existir sense aquesta hibridació. Adoptant la solució de compromís que definirà el nou panorama multilateral, Obama ha canviat el món perquè el món ha canviat Obama.
