Els regidors d'ICV, per evitar que la seva postura es pugui interpretar com una nova crisi en el tripartit gironí, han defensat el seu dret a discrepar i han recordat que un govern de coalició "no vol dir que els diferents grups pensin de forma homogènia". Tenen tota la raó i tot el dret a no renunciar als seus principis. És el mateix dret que té el PSC a discrepar amb el projecte de Parc Natural del Montgrí que ha dissenyat Medi Ambient; discrepància que ICV ha qualificat de "deslleialtat". El problema no és que puguin registrar-se divergències i postures diferents, sinó que proliferin en excés.

Sobre l'alternativa presentada per ICV per la construcció d'un nou pavelló a la ciutat de Girona sorprèn, més que la discrepància amb els seus socis, el lloc proposat per al seu emplaçament: l'aparcament de Fontajau. És a dir, una nova proposta per eliminar places d'estacionament per als vehicles. És probable que un dels objectius d'ICV sigui reduir al mínim la circulació de cotxes pel centre i els afores de Girona. És un desig lloable per rebaixar la contaminació i millorar la qualitat dels barris de les ciutats. El problema és que, de moment, el món va per un altre camí. La gent es desplaça, tant per necessitat com per voluntat pròpia. I l'alternativa del transport públic, de moment, és insuficient en ciutats com Girona que no tenen ni metro, ni tramvia ni amb prou feines tren, llevat de la línia Barcelona-Portbou. Aparcar a Girona és una quimera, sobretot si els ciutadans es volen estalviar pagar. En el cas del pavelló de Fontajau, ¿on aparcarien les persones que acudeixin a veure un espectacle esportiu o musical si eliminen part dels ja existents? Una de les funcions d'un Ajuntament és resoldre els problemes dels seus veïns, entre els quals els de l'aparcament. En lloc de resoldre la manca d'aparcaments per atendre la demanda dels partits del Girona, ICV proposa suprimir els de Fontajau.