Encara que la petroliera Repsol no sigui, malgrat la nacionalitat formal dels seus grans accionistes, molt més patriota (patriota d'Espanya) que Lukoil, ja que els diners i el poder constitueixen l'única pàtria, bé que transnacional, dels magnats, sí que sembla una indecència que l'empresa que fins fa poc pertanyia a tots els espanyols, vagi a incorporar-se al patrimoni dels russos, i tot perquè Sacyr Vallehermoso, que es va inflar a guanyar diners amb el totxo quan es lligaven els gossos amb llonganisses, ja no es folra prou per seguir enriquint als seus propietaris i, alhora, tornar els préstecs dels bancs, que només al Pastor li deu, segons crec, 33 milions d'euros, una quantitat de traducció impossible, per descomunal, a pessetes.
La hipocresia, la mentida i la doble moral és tot el que, davant l'escàndol de semblant desferra, surt de la nostra classe política: el Govern del PSOE, que va enarborar la bandera del patriotisme per oposar-se al desembarcament dels alemanys en Endesa, és ara, per fosques i inquietants raons (misterioses telefonades al president incloses), partidari gairebé sense dissimulació de l'alienació de bona part del control de l'energia de la qual Espanya depèn, que és cosa de veure a Zapatero defensant molt convençut i molt seriós no ja la llibertat d'empresa, sinó el seu llibertinatge.
De l'altre costat, que és el mateix, enarboren també el patriotisme que lamentablement no va tenir el PP quan, en el Govern, va privatitzar Repsol i va deixar al comú dels espanyols, és a dir, a la pàtria, sense aquesta font d'ingressos. Uns i altres, en fi, són grans patriotes, però amb molts patriotes com aquests la pàtria acabarà, si se'm permet l'expressió, anant-se'n al carall.
