Espais i memòria

Hi ha gent que diu que els republicans i els seus descendents han d'oblidar, que no han de molestar i que si no saben on tenen enterrats els seus morts que s'aguantin. Creiem que és necessari saber que no es pot oblidar allò que no se sap però que s'ha viscut i que per aconseguir la serenor cal primer saber, després reparar i per últim oblidar. I per al perdó, cal abans penediment i voluntat de reparació. En l'esfera col·lectiva hi ha coses que cal saber, però que cal recordar sempre. La memòria és un intangible que cal que es torni tangible a partir de la seva vinculació als espais de les ciutats, ja que aquests fixen les memòries. Per què és important aquest debat? Perquè les memòries i els seus espais ens permeten establir uns llindars ètics sobre el passat que són els que projectem cap al present i cap al futur. Ni més, ni menys.

D'entrada, cal dir que molt sovint es fan servir frases fetes que han fet forat sense pensar-hi gaire a fons. Posem dos exemples: "Tots van cometre barbaritats", "Totes les víctimes són iguals". Creiem que són afirmacions immorals. Vegem per què.

Els republicans s'havien de rendir al feixisme? Què faríem si hi hagués un altre Franco que fes un cop d'estat contra la democràcia? Ens mantindríem quiets? Esperant que ens afusellin a centenars en una plaça de toros com a Badajoz? Sense obrir la boca? Callats, Sr. Duran Lleida? Llavors quin missatge estaríem llançant als joves d'avui? Que és el mateix un membre de la División Azul que un republicà d'un camp de concentració nazi. La conclusió que en trauríem és que si avui hi hagués un cop d'estat, el millor que es pot fer és col·laborar amb el feixisme, amb la repressió i la dictadura, que el dia de demà hi haurà gent que equipararà víctimes amb botxins. Al nostre parer, totes les barbaritats les va cometre un sol bàndol, el bàndol dels feixistes. De fet un home tan poc sospitós de radical va escriure: "Les repercussions sacrílegues que tingué en la zona republicana cauen, doncs, en gran part sobre la consciència dels promotors del fratricidi col·lectiu entre els quals es trobaven alguns jerarques eclesiàstics". Apunta directament als bisbes de Barcelona, Girona i Lleida. Es tracta de l'home de confiança del bisbe Vidal i Barraquer, Carles Cardó. Ara que s'ha de refer el monument de Cervera que s'hi posi una placa que digui: "Morts per culpa del bisbe feixista Manuel Irurita"