El futbol és, tal vegada, una de les poques activitats interclassistes de la nostra societat. Aglutina, al voltant d'un equip o d'uns colors, persones de les més variades condicions socials i ideològiques sense que ningú hagi de respondre ni per la seva procedència, ni pels seus pensaments, ni pel seu estatuts social quan decideix donar suport a un determinat club. No obstant això, en els darrers anys grups de joves ultres han intentat apropiar-se d'un patrimoni que és col·lectiu. Aquests grups sí que haurien de ser exclosos d'un club de futbol si no respecten les més elementals normes de convivència i de comportament. D'aficionats radicals, ja fa temps que n'hi ha a l'Estadi del Girona, però el seu ressò s'ha amplificat ara amb la presència del club a Segona A. El que va succeir dissabte passat en el desplaçament a Tarragona ha estat la gota d'aigua que ha desbordat la paciència. L'edició digital del Diari de Girona de diumenge passat es va omplir de comentaris d'aficionats gironins indignats per la imatge que varen donar aquests seguidors radicals. Com dèiem després dels incidents protagonitzats en el darrer Espanyol-Barça en cap altra activitat social, que no sigui el futbol, la policia protegeix un grup de violents susceptible de provocar incidents. Per què la societat ha de costejar unes patrulles de Mossos per acompanyar els ultres del Girona FC des de Tarragona fins a la nostra ciutat? El futbol en si no genera aquests col·lectius de radicals, però massa sovint hi troben el terreny abonat per dur a terme actes violents. Eradicar això és una feina conjunta dels responsables policials i dels dirigents futbolístics. Els primers, aplicant les mateixes normes que a qualsevol persona que infringeix les lleis i els segons, negant-los la seva entrada als Estadis de la mateixa manera que en un cinema o en un teatre no hi tenen cabuda els incívics.
