Orgulls

12.01.2009 | 01:00
Orgulls
Orgulls

Amb lleugers matisos tots els diccionaris coincideixen que l'orgull implica certa arrogància i excés d'estimació pròpia. Doncs es veu que en exterioritzar l'orgull d'una actitud personal va estenent la seva presència entre nosaltres. Començant, per suposat, pel Dia de l'Orgull Gai i totes les seves derivacions, que són ben conegudes. Per cert, recordo unes paraules que em van semblar molt encertades: "Els homosexuals no tenen de què avergonyir-se, però tampoc de què enorgullir-se".
Ara, al meu poble, Barcelona, una associació de la qual desconeixia totalment la seva existència, l'associació Ateus de Catalunya, ha iniciat una campanya publicitària -potser algú de vostès ja ho sap- per sensibilitzar els "ciutadans no creients sobre la necessitat de fer-se visibles i de sentir-se orgullosos de les seves conviccions". La campanya, que pel que sembla ja va aixecar polèmica al Regne Unit, s'exhibeix a l'exterior de, en principi, només dos autobusos dels Transports Metropolitans de Barcelona i té una durada d'un parell de setmanes. Es tracta, en grans lletres que diuen: "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida". Segons sembla, l'esmentada associació d'ateus està recaptant fons per costejar aquesta campanya, que ja s'ha dut a terme en altres ciutats del món.
No sembla que estigui lluny la celebració del Dia de l'Orgull Ateu amb manifestacions i pancartes. Sempre hi ha hagut creients i ateus i si els creients es "manifesten", poso per cas, amb dies festius, campanes i processons a la via pública, els ateus es consideren també amb el dret de mostrar-se públicament orgullosos del seu ateisme.
El que passa és que, a més dels esmentats orgulls, hi ha també els de les organitzacions sindicals, dels vaguistes, de les Filles de Maria i una llarga llista d'"orgullosos" destinats que els altres se n'assabentin. De manera que si la moda s'estén pot ser que arribem a tenir el Dia de l'Orgull Avortista, de l'Orgull Eutanàsic i, posant una mica d'humor a l'assumpte, el Dia de l'Orgull dels Filatèlics Tartamuts, dels Ancians de Pare Desconegut, dels Protectors de Canaris Muts, dels Devots de la Verges de Lourdes, de les Mares Solteres, dels Divorciats, dels Analfabets, dels Rosegaaltars, del Tricorni de la Guàrdia Civil, dels Col·leccionistes de Postals Pornogràfiques, de les Prostitutes, dels Nens Orfes, dels Podòlegs de l'Hospital Militar de Melilla, etc.
I, una altra vegada seriosament, la veritat és que crec que els Transports Metropolitans de Barcelona, haurien d'haver considerat una mica l'oportunitat d'admetre propaganda atea, ja que segons la meva experiència, tampoc fan publicitat dels que sí que creuen que Déu existeix, la qual cosa no impedeix de cap manera gaudir de la vida. Per altra banda, i personalment, em sembla una ingènua estupidesa sentir-se orgullós de ser ateu. Callant i vivint l'ateisme com els doni la gana ja en tenen prou els membres d'Ateus de Catalunya. Res ni ningú els impedeix no ser creients, però fer propaganda del seu orgull ateu és com una infantil declaració de "guerra" als creients, que tampoc airegen una pancarta afirmant el seu orgull, o la seva modèstia, de ser-ho.
Els sentiments religiosos o ateus són una cosa personal i delicada, que es porta molt endins i que no és gens necessari que es proclami en els autobusos de Barcelona o de Roma. I que cadascú visqui el seu sentiment com vulgui, però sense propaganda en els transports públics, que són de tots.

PS: Quan vaig escriure i enviar aquest article encara no havia començat la "contraofensiva" dels creients. En definitiva: un ingenu i quasi surrealista espectacle.

Enllaços recomanats: Premis cinema