NAIXEMENT

El primer s'hi oposa des de la seva perspectiva educadora. El segon des de la medicina. Modestament, també intentaré testimoniar, des de una cosmovisió humanista, la meva oposició a la venda de l'esmentada píndola, sense recepta, ni prèvia formació i/o informació.

Vivim en un món, denominat per les ciències socials com postmodern i hipertecnològic. En aquest món, hi observem un rebuig generalitzat i explícit de la idea de natalitat. Avala aquesta observació, el baix índex de naixements, l'edat tardana dels pares al primer fill, la gran quantitat d'avortaments registrats i també l'alt consum de les pastilles postcoit (una mitjana de 20 diàries, prescrites en centres de salut pública).

Motius d'aquest rebuig a la natalitat?

La meva opinió és que la "raó", la "lògica" la "previsió" i el "càlcul" de l'existència humana ha esdevingut, per "necessitat" o per "conveniència", la referència absoluta per a una gran majoria de persones i com a conseqüència, "la utilitat" i "el profit" s'erigeixen en els criteris i en les normes últimes del sentit de la vida.

D'acord amb el sociòleg i antropòleg Lluís Duch, aquesta forma de pensar i de fer, és molt típica de l'home tecnòcrata, sorgit de la revolució "burgesa - industrial". La persona amb aquesta mentalitat, creu que tot el que succeeix en la vida humana té lloc a partir dels principis, dels valors i dels criteris de la fabricació. En aquesta visió del món, la gratuïtat és la gran exclosa, perquè tot ha de "servir" per a alguna cosa, es a dir, ha de trobar-se sotmès a la lògica de "l'econòmic", a la lògica del "cost-benefici".

Tanmateix allò que homes i dones som, no es pot "fabricar", perquè mai no és l'execució d'un pla pensat i elaborat "a priori", sinó que és fruit d'un esdeveniment i, per tant, de l'atzar i dels tombants imprevisibles de les nostres "històries".

La tecnologia a voltes ajuda l'home i a voltes el redueix a un simple monstre, programat sense imaginació, ni sentiments, com Frankenstein, el famós personatge creat per la novel·lista Mary Shelley.

De tots els filòsofs contemporanis, la jueva Hannah Arendt (1906-1975), ha estat qui més i millor s'ha ocupat de la qüestió del naixement. Segons els seu parer, el naixement és l'experiència de l'inici, del començament, de la possibilitat de novetat. Cada vegada que un nadó arriba en aquest món, potencialment, sorgeix la possibilitat d'un "nou món".

Per aquesta raó, no entenc com un govern que s'anomena "d'esquerres i ecologista", hereu d'una tradició de lluita, a voltes èpica, per alliberar la humanitat de prejudicis i contaminacions que esclavitzen i malmeten la salut, sigui avui impulsor de polítiques que converteix, el naixement, el més gran i esperançador esdeveniment humà, en una banalitat. No entenc tampoc que no escoltin metges, farmacèutics i una munió d'opinió pública, formada i ben informada (no precisament "carca") que veu forassenyada aquesta mesura.

Quina finalitat cerca el govern, amb aquesta mesura? No deuen ser ells mateixos, esclaus de la mentalitat burgesa, egoista, competitiva i cruel que es mou pel paradigma "el fi ( en benefici propi) justifica els mitjans?"

No sóc ingenu i per tant, no se m'escapa que el significat del naixement, no està en l'esdeveniment mateix, sinó en aquell que el rep, s'hi acara, l'afirma o nega. Per això resulta tan important la forma, la manera com un infant és esperat i rebut; això condicionarà d'una manera decisiva la seva salut, la seva situació en el món, la seva posició davant els altres.

Aquesta realitat justifica polítiques d'informació i sobretot de formació que ajudin a prendre consciència, tant de la humanitat i grandesa del naixement, com dels condicionaments necessaris, sobre la salut física, psicològica, social i econòmica que requereix el nounat, però mai pot justificar "barra lliure" per al consum d'una píndola "antinaixement".

Tanmateix no sembla que el govern, tingui gaire interès a facilitar formació per prendre consciència sobre la bonesa del naixement per a l'ecologia humana i en canvi amb les seves insulses disposicions sobre la píndola postcoital, està contaminant d'arrel, el mateix concepte de naixement o sigui aquella insòlita capacitat que fa possible que la novetat entri i s'instal·li en el món per a fer-nos, senzillament "humans".