El diumenge 12 de juliol a les tres de la tarda en Joan Puigcercós anunciava en directe per TV3, després d'un cap de setmana llarg de negociacions i d'una executiva extraordinària, el sí d'Esquerra al nou model de finançament de Catalunya. "Hem plantat cara a l'Estat i ens n'hem sortit", afirmava Puigcercós en aquella roda de premsa.

S'aconseguien, així, els dos objectius fitxats per Esquerra en la negociació més de 3.800 milions euros de recursos i superar la mitjana de recursos de les CA en un 5,6%.

Era el final d'un llarg trajecte que va començar pràcticament l'endemà mateix d'haver-se aprovat l'Estatut retallat entre en Mas i ZP i que va passar per diferents etapes. Des del primer moment Esquerra havia denunciat que l'Estatut de la Moncloa limitava enormement les capacitats de Catalunya de tenir un bon finançament i impedia el concert econòmic que defensàvem des de feina 20 anys. Tot i així Esquerra es va posar a treballar per un bon acord.

En el camí d'aquest acord van defensar i reclamar, fins aconseguir-ho, la publicació de les balances fiscals que demostraven negre sobre blanc el pèssim finançament de les institucions del país i del conjunt dels Països Catalans.

Al llarg d'aquest trajecte les coses no han sigut fàcils. El Govern de la Generalitat es trobava en una situació molt complexa per la manca de recursos, agreujada per culpa de la crisi, que impedia el desplegament real i efectiu de moltes de les seves polítiques. Molts sectors econòmics del país, i la pròpia CiU, reclamaven insistentment el final d'aquella negociació i la convocatòria d'eleccions anticipades per la conformació d'un nou govern que pogués portar amb més "fermesa" les negociacions. I fins i tot en determinats moments va semblar que el mateix Zapatero volia el fracàs d'aquella negociació del finançament i la convocatòria d'eleccions anticipades, entregant la Generalitat a Convergència a canvi d'estabilitat parlamentaria a Madrid.

Tot i això ni Esquerra ni el Govern de la Generalitat no van mai fer cap pas enrere. Ens vam mantenir ferms perquè sabíem la importància d'un bon acord pel país. De la proposta inicial d'en Solbes de 1.900 milions (que per cert superava de llarg els migrats recursos de l'anterior acord de finançament entre CiU i el PP) es va passar als 3.484 de la ministra Salgado i finalment als més de 3.800 milions, la xifra que exigia Esquerra, que es poden acabar convertint finalment en més de 4.000 milions, tal com ha anunciat el conseller Castells.

Esquerra, amb només els seus 21 diputats al Parlament de Catalunya, i 3 a Madrid, no només ha aconseguit el millor finançament de la història de Catalunya sinó també reduir dins a un terç el dèficit fiscal (si sumem els recursos de la disposició addicional 3era de l'Estatut) tal com vam defensar en el nostre programa electoral a les eleccions al Congrés dels Diputats del març de 2008.

Aquest nou model permetrà fer front a moltes de les necessitats més imminents que té el país, immers en una greu crisi que com sempre afecta les classes socials més pobres. Permetrà, doncs, construir infrastructures, pagar els ajuts de la Llei de dependència, millorar l'escola pública i en definitiva continuar construint un estat propi.

Com sabeu aquesta no és la solució definitiva, perquè el nostre model és el concert econòmic i en darrer terme la independència del país. Però com afirma en Joan Ridao "partíem d'un Estatut que no donava més de si, però hem suplert les seves mancances amb tenacitat, perseverança i estirant del carro del Govern de Catalunya fins al darrer moment. La fermesa ha donat fruits".