Pleniluni d´agost

JOAN CARRERES I PÉRA el mes d'agost m'agrada. És fet de contrastos. Si més no en indrets de vacances. Malgrat la gentada. Una gentada que, en una gran majoria es lleva tard, cap a migdia. La trobareu prenent el sol fins a hores baixes. Són pocs els que neden. I quan l'astre rei se'n va a la posta surten a passejar acaronats per la Marinada.
Les altres coses semblen més secundàries. Badoquejar davant els aparadors, només badoquejarÉ I menjar quan es té gana. Ja m'enteneu. Cafè i llet amb alguna pasta, per esmorzar. Dinar frugal majoritàriament de menú. Refresc per berenar i pasta per sopar. Malgrat l'ajustament de preus que detectem, domina la cultura de l'entrepà. Per raons de supervivència, és clar. Ah! I gelats a tothora. Les pizzeries hi són abundoses, com també l'oferta de plats combinats. La concentració de cap de setmana és un problema als pobles i viles de la costa. Com ho és també el trànsit. Altres anys, quan les vaques pasturaven més a pler, trobaves un tipus de turisme que es repartia al llarg de la setmana. 
 Bons restaurants? Peix i marisc de qualitat el trobareu de llarg a llarg de la Costa Brava. És una manera com una altra de gaudir de les vacances. I també bona carn. Em vaig estar molts anys a muntanya, però un dels filets de bou més saborosos que he menjat -esponjós i suau que se't fonia a la boca-, l'he degustat al Passeig de Mar de Tossa, a la terrasa d'Es Congre mentre la lluna -rodona, rodona, que no cap en tota Barcelona- s'amaga púdicament darrere la Torre d'en Joanàs.