«Si Puigdemont ve a fer polítiques de Junts, costarà molt arribar a un acord»

Ens ha citat davant del Col·legi Verd, un dels escenaris més destacats de l’1-O a Girona. Què en queda, d’aquell 1-O?  

Per un costat, la tristor perquè tota la mobilització ciutadana no va servir per arribar a l’objectiu, però queda un pòsit molt gran que de ben segur servirà per tornar a generar el moment necessari per tornar a aixecar la gent per aconseguir el dret a l’autodeterminació i la independència. 

Què hauria de passar, perquè arribés aquest moment?

Dues coses: que la gent i les entitats es tornin a mobilitzar per defensar els seus drets i que hi hagi al Parlament una majoria independentista que tingui clar que hem d’avançar, i que l’única manera de guanyar drets (habitatge, sanitat, educació pública, etc) té molt a veure amb aconseguir ser un país. Sense ser un país no podrem avançar en drets, tal com ha quedat clar, governin uns o els altres a Madrid.  

I a nivell polític, què queda de l’1-O? 

Un resultat on van votar més de dos milions de persones, i el fet d’aprendre que tenim al davant un Estat amb tots els seus mecanismes (judicials, repressius, econòmics, etc.). I n’hem après molt, del que va passar l’octubre de 2017 fins ara. Tot aquest pòsit ens ha de servir per, la propera vegada, fer-ho més bé. Mai hi havia hagut tantes persones independentistes, i tota aquesta gent encara hi és. Més decepcionada, més trista, més crítica o amb més desil·lusió, però encara hi és. Això són cicles i tard o d’hora tornarem a fer un moviment fort. 

Tots els independentistes encara hi són, encara que sigui més tristos o més crítics»

Dani Cornellà

— Candidat de la CUP per Girona

Carles Puigdemont ha dit que vol tornar a Catalunya per ser investit president. Podria ser amb els vots a la CUP?

Depèn. Si ve com a president del 2017 per continuar el que vam fer conjuntament les entitats, la ciutadania i els partits, hi serem. Si ve com a candidat de Junts per Catalunya, amb les polítiques que ha fet des del 2017 cap aquí, sovint mirant cap a Madrid i pactant amb el Partit Socialista, ens costarà molt arribar a qualsevol tipus de pacte. Puigdemont haurà de decidir si ve aquí a continuar el que vam començar o a fer el mateix que han estat fent durant tot aquest temps: parlar del Hard Rock, de la privatització de la sanitat pública, les polítiques repressores que han fet quan han estat a Govern...  

Segons les últimes enquestes, l’independentisme podria quedar lluny de la majoria absoluta. Salvador Illa serà el proper president de la Generalitat?

Nosaltres treballem per posar sobre la taula la nostra alternativa, que ja està governant a molts municipis. Els altres partits, siguin Junts o ERC, ja han governat, i estem en un moment molt dolent. I el PSC també ha governat, sigui amb el tripartit o ara a Madrid. I la realitat que ens està deixant tampoc ens agrada. Per tant, apel·lem que el projecte de la CUP sigui el majoritari. 

El 2021 van treure dos diputats. Tenir alcaldies com la de Girona els dona esperances de repetir, encara que les enquestes no els són favorables? 

Les enquestes tampoc ens eren favorables el 2021: ens en donaven un per Girona, i en vam treure dos. Però del 2021 cap aquí la nostra força municipal ha crescut arreu de les comarques gironines. Estem molt arrelats i això ens dona la possibilitat no només de conservar aquest segon, sinó de lluitar pel tercer. 

S’està deixant barra lliure a macroprojectes de renovables a empreses que només miren pel seu benefici

Dani Cornellà

— Candidat de la CUP per Girona

 A comarques gironines, un dels temes més candents és la sequera. Com valoren la gestió de la Generalitat i com s’hauria d’abordar el problema? 

 No han fet una bona gestió. Portem més de 40 mesos de sequera i tot just fa unes setmanes el Govern va acordar les primeres restriccions al sector turístic, quan tenim altres sectors com la pagesia que porten quasi tres anys de restriccions i passant-ho molt malament. No pot ser que l’estiu de l’any passat es prenguessin les mesures un cop acabada la temporada turística, amb els embassaments ja gairebé per sota el 20%. I evidentment, les restriccions que s’han aplicat a la pagesia o la ramaderia s’haurien d’haver fet més suaus, perquè el sector primari és molt important pel país.  

Una altra qüestió són les renovables, amb la mirada posada, sobretot, en el parc eòlic marí del Cap de Creus. S’ha de fer? I si és així, com?  

 Nosaltres apostem per una transició energètica justa, distribuïda i de proximitat, per garantir que es compleixin els criteris de la Llei Catalana del Canvi Climàtic. Des del 2017 fins ara, el Govern no ha estat capaç de planificar la implantació dels sistemes d’energies renovables en aquest país. La prioritat era fer aquesta planificació i no deixar que siguin les grans empreses de sempre, que tenen beneficis milionaris a costa de les factures de la gent, les que planifiquin la transició energètica i estiguin creant conflictes arreu del territori presentant macroprojectes que només busquen el màxim benefici per a elles. 

Quina és l’alternativa? 

S’ha de fer una transició de la gent, dels agents, sota control públic. Els macroprojectes no poden estar en mans privades perquè han de beneficiar la ciutadania i respectar el territori. Cal començar per polígons, superfícies ja antropitzades, infraestructures... i tot això no s’està fent. L’únic que s’està fent és deixar barra lliure a macroprojectes d’empreses a qui no els importen els municipis i menys el medi ambient. 

Han defensat la reindustrialització del Ripollès. Cal reduir el pes del turisme en l’economia?

Nosaltres no estem en contra del turisme, sinó de la massificació turística, que és el que està patint Catalunya. La massificació està empobrint aquest país, perquè el model turístic porta feines precàries, amb poca estabiliat, feines estacionals, pobresa... els pobles més turístics, com Lloret, són els que tenen una renda per càpita més baixa. A més, aquest model ha fet que molts joves amb estudis hagin hagut de marxar perquè aquí no tenen una feina d’acord amb la seva formació. Per això nosaltres diem que cal reindustrialitzar el país amb una indústria sostenible, perquè no cal que molts productes ens vinguin de països a milers de quilòmetres. Ara, el que toca és relocalitzar la indústria que vam deixar marxar. 

I a nivell d’habitatge?

La massificació turística també ha suposat que 100.000 pisos siguin avui habitatges d’ús turístic. Són 100.000 pisos que han desaparegut del mercat i han  provocat un increment de preus de l’habitatge mai vist. Cal prendre mesures per tornar aquests pisos al mercat de lloguer, alhora que l’administració comenci a fer pisos de protecció social.  

Un altre eix de la seva campanya és la llengua.  

Creiem que s’ha de fer complir la immersió lingüística. S’ha de retirar la llei que van pactar ERC, PSC, Junts i comuns per blindar el 25% de llengua castellana a les escoles i hem de treballar per una llei d’educació que faci que el català sigui la única llengua vehicular, perquè està patint una regressió molt clara.  

Subscriu-te per seguir llegint