Malgrat la galopant crisi (menys diners per contractar i menor demanda d'entrades), el programa dels festivals d'estiu de les comarques gironines, i en particular la Costa Brava, ha tornat a ser de primer nivell mantenint la línia d'aquests darrers anys. Comptar amb John Malkovich a Peralada o Leonard Cohen a Cap Roig, entre d'altres, és un luxe. I no només els cartells d'aquests dos festivals, sinó també els de Torroella, Porta Ferrada, Cadaqués, l'Escala, l'imminent inici de la Shubertíada de Vilabertran, etcètera. L'oferta és variada, extensa i de primera categoria. També s'hi podrien afegir concerts populars com els organitzats pels ajuntaments de Blanes (La Oreja de Van Gogh) i Platja d'Aro (Els Pets). El suposat elitisme d'alguns d'aquests festivals tampoc no està exempt de crítiques. Així, un dramaturg reconegut com Josep Maria Benet i Jornet manifestava dilluns passat a Diari de Girona que "tant a Peralada com al festival de Cap Roig em repel·leix l'ambient. No és que no hi hagi gent maca, que segur que sí, sinó que aquesta cosa d'anar per mirar i ser mirat no m'agrada gens". La de Benet i Jornet és, com totes, una opinió respectable, però probablement sigui una hipèrbole. El ventall de festivals d'estiu s'ha convertit en una marca de qualitat de la Costa Brava. Cap altra zona del litoral espanyol disposa d'una oferta tan excepcional. Quan, des de fa temps, s'està reclamant una major aposta de la Costa Brava per tenir un turisme de qualitat, és una contradicció renunciar a uns festivals en base a un suposat elitisme. El litoral gironí és heterogeni i la seva oferta de vacances, diversa; és a dir, adaptada a tot tipus d'economies particulars. I, des de fa uns quants anys, amb la singularitat d'uns festivals musicals per a diferents gustos que, amb les majors o menors dificultats que pugui tenir cadascun, s'han d'intentar conservar com a prestigi de tota la Costa Brava.
