Els alcaldes s'han quedat amb un pam de nas quan, després del principi d'acord sobre finançament autonòmic, confiaven en la reforma de les finances locals. Doncs, res de res. Les negociacions s'ajornen fins al 2011. Tot i que alguns ajuntaments han estirat més el braç que la màniga amb una gestió ineficient i ineficaç, és inqüestionable que durant trenta anys s'ha prioritzat el finançament de les autonomies i els municipis, parents pobres, rebien les engrunes. Per tant, la penúria econòmica actual no respon únicament a la "crisi del totxo".
Aquest tracte discriminatori és comprovable quan, l'any 2007, els 946 municipis catalans van rebre de l'Estat 2.147, 95 M equivalent a un 11,13% dels 19.294,6 M que va ingressar el govern de Catalunya. Per habitant, són uns 297,89 ? mentre que la Generalitat en va percebre 2.675,91?. En euros per habitant, Lloret va obtenir 189,74, Sant Cugat 205,77 i Girona 182,88. És a dir, Lloret, Sant Cugat o Girona rebien una mínima part dels ingressos que generaven. Qualsevol comparació és odiosa perquè són distintes administracions amb diferents àmbits competencials, però, vet aquí una altra manera d'entendre el famós espoli fiscal. Aquells que s'omplen la boca de pàtries mai es recorden de l'autonomia municipal. Reclamen un Estat propi, però també és podria exigir la República Independent de Girona, la Confederació d'Estats Lliures de la Costa Brava o la Comuna de Lloret. Absurd, no? A ningú se li acudiria advocar que cadascú administrés avariciosament la seva riquesa i, en canvi, no hi ha cap empatx si ho fan les autonomies a costa d'augmentar la insolidaritat.
Per aquest motiu, com que la Generalitat ha assolit un "històric" finançament, ara és el moment d'assumir el deute, mai reconegut, per la prestació de serveis que no són competència exclusiva dels ajuntaments. És voler agafar la lluna en un cove? Segurament. Per tot plegat, què passarà si no es reben més diners de Madrid o de Barcelona? S'apujaran els impostos municipals malgrat la pressió ?veïnal corejada per l'oposició que demanarà rebaixes i congelacions? Es deixaran de prestar els serveis finançats amb subvencions que no cobreixen els costos? Es reduiran les despeses supèrflues dels càrrecs de confiança, festes, viatges, promocions i propaganda? En tot cas, caldran jocs malabars per quadrar els pressupostos.
Les associacions municipalistes, en lloc d'amenaçar de deixar els ciutadans sense determinats serveis, haurien d'acollir-se a l'article 161 de la Constitució i l'article 75 bis de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional per impugnar les disposicions que van contra l'autonomia financera local.
En definitiva, s'ha de dir no a les almoines disfressades de subvencions, s'ha de dir prou a la tutela asfixiant de la Generalitat i s'ha de defensar l'autonomia competencial i la suficiència financera dels ajuntaments!
