Periòdicament els mitjans de comunicació ens informen que l'estat de benestar està en crisi. Aquesta és la típica frase sense solta ni volta que ha fet forat a força de repetir-la. Vaig deixar de creure-hi quan vaig llegir un llarg article d'un diari prestigiós on se'ns explicava que a Alemanya en determinades condicions un treballador pot gaudir de tres setmanes gratuïtes en un balneari, una mena d'Imserso, vaja. La discussió que tenien els alemanys era si de tres setmanes es passava a dues. Gran crisi!

La major part dels diaris tenen la informació econòmica molt ideologitzada, de tal manera que quasi tothom dóna per fet que l'estat de benestar es inviable. El que no es diu normalment és que el nostre estat de benestar és recent i petitet. Per tant gaire crisi no pot tenir. I en tot cas hauríem d'estar tots interessats a dotar-lo de millors mitjans i prestacions. Per exemple a Suècia un jove aturat pot emancipar-se, marxar de casa i mantenir-se amb ajudes públiques i pisos de lloguer social.

Però ara s'està forjant una crisi en l'estat de benestar a Espanya. Els empresaris en comptes de plantejar-se de fer alguna cosa positiva pel país volen que es rebaixin les cotitzacions socials. Això que vol dir? Argüeixen que d'aquesta manera s'aconseguirà que els empresaris contractin més treballadors. No expliquen com és possible que siguem un dels països amb menys pressió fiscal i amb més atur. Els països amb cotitzacions socials i pressió fiscal més alta són els que tenen menys atur.

Bé, si es fes el que volen els empresaris, reduir cinc punts les cotitzacions socials, d'aquí a un o dos anys màxim s'haurà generat un forat tant gran que la crisi està servida. Llavors diran que cal reduir la despesa en salut. En productes farmacèutics? No, i ara! I que cal reduir les pensions i l'educació.

Hi ha gent que fa molt de temps que sabem que no es poden comprar duros a quatre pessetes i també sabem que cal que el poble salvi el país quan els empresaris tendeixen a tirar-lo per la borda. No veuen que si els fem cas i s'acaba l'estat de benestar i disminueixen els sous ningú comprarà els seus productes?

El capitalisme porta el germen de la seva autodestrucció, que savi que era qui ho va dir i que totxos o cínics són aquells que defensen abaixar les cotitzacions socials.