Gràcies, gràcies, gràcies

Salvador llorente varela. girona.

L´últim diumenge del mes de setembre com cada any ens vam trobar els antics veïns de Montjuïc. Aquest any hem tingut la visita de l´alcalde de Cadiar, un poble petit de les Alpujarras, a Granada, i un grapat de paisans del poble on van néixer els meus pares i tres germans (Baltasar, Ramon i jo) i que els meus pares Baltasar i Josefa van haver de deixar l´any 1958 i arribar a Girona, sobretot per mirar de donar als seus fills més possibilitats de poder estudiar i treballar.

Vull agrair primer a l´alcalde de Cadiar i a tots els meus paisans que ens acompanyessin en aquest dia tan bonic i a tots els assistents (més de 400), el seu comportament cívic. També voldria agrair la gran tasca feta pels col·laboradors i membres de la Junta per haver fet que aquesta V trobada fos un èxit en tots els aspectes.

Gràcies per ser un any més amb els antics veïns de Montjuïc i finalment gràcies a Ramon Llorente (defensor de la ciutadania de Girona) perquè amb les seves paraules va emocionar un cop més tots els assistents.

Coses que

no s´entenen

lluís TORNER i callicó. girona.

Realment a vegades s´esdevenen fets que per la seva rellevància, i per les conseqüències que se´n deriven, se´ns fa difícil d´entendre i, en alguns casos, fins i tot d´acceptar.

Darrerament n´hem vist, o fins i tot patit, dos casos ben flagrants. En primer terme el tema de les subprimes, el de Madof i d´altres, que han estat els desencadenants principals de la crisi que estem patint. Com és que cap dels organismes dels que haurien de controlar el sistema financer, no ho va detectar, abans d´esclatar el problema? Ara, en tenim un altre cas, també ben greu, que s´acaba de detectar, i que afecta una de les institucions amb més carisma de casa nostra, per la qual cosa directament o indirecta ens perjudica a tots, el tema del Palau de la Música Catalana; costa d´entendre que, malgrat les auditories que s´han anat fent any rere any, i que ja detectaven algunes anomalies, no s´haguessin pres mesures, abans no hagués sortit a la llum la gravetat del desfalc. Ara tothom es treu les responsabilitats de sobre, apel·lant a la confiança que tenien posada en la persona del president d´aquella institució; la confiança per si no és dolenta, però quan es tracta d´administrar diners que no són nostres cal que vagi acompanyada del corresponent control, en bé de tots els que hi intervenen. Tot i que ambdós temes ja estan essent tractats per gent més entesa que no pas nosaltres, el fet de parlar-ne ha vingut arran d´una altra qüestió, si voleu ben diferent i de molta menys transcendència, però que tampoc entenem: es tracta d´una norma de la Conselleria d´Agricultura que, segons el diari, diu així: «No es permetrà pescar més de 125 anxoves per quilo a partir del 2010». Ens preguntem: Com s´ho faran per controlar-ho, caldrà comptar-les quan les pesquin? Bé! ho esmentem un xic a tall de broma, per treure un xic de ferro als temes anteriors, però tot i així la notícia ens deixa un xic intrigats.

Blanes

Maria Peris. BLANES.

El Sr. Marigó s´atreveix a qüestionar la gestió de l´actual Ajuntament de Blanes, i segur que té fonaments i part de raó, no ho dubto. Però alguns veïns de Blanes ens preguntem què passa en aquest Ajuntament en què hi ha temes «tabú» des de fa anys i per part de tots, tots els partits polítics, que s´hi belluguen al seu gust.

Personalment m´agradaria saber quin és el balanç de comptes de la virtual «Illa de Blanes» i què ens ha costat o ens està costant una cosa que no existeix, almenys als meus ulls. No ha estat un gran buf tota aquesta història? Què se n´ha tret de tants viatges, gestions i arquitectes de renom? Jo no veig res de res, i això em fa una sensació d´estafa, mentre no vegi el contrari. Potser sóc tan ignorant en aquests temes que no sé veure el que tinc davant dels morros, però acabo per on he començat, què ens ha costat o ens està costant la virtual Illa de Blanes?

De totes maneres, continuaré anant a votar, aquest dret no me´l treu ningú, però amb el gran desencís que «tanto monta, monta tanto»... Que trist!