Els problemes que està generant la crisi i la forma de gestionar-los estant deixant seqüeles que globalment encara són poc visibles, però que en persones concretes i famílies determinades tenen nom i cognoms. La impotència i la desesperació de moltes persones, que a causa de problemes econòmics, agreujats sovint per la insensibilitat burocràtica i lentitud judicial, queden abocats a la marginació, no han de que?dar silenciades ni oblidades. Per solidaritat o compassió caldria cercar solucions que evitessin determinats calvaris que dia a dia viuen massa conciutadans nostres.

La responsabilitat col·lectiva, en una societat democràtica avançada, impulsada per les administracions públiques i les diverses organitzacions socials, no és suficient. És imprescindible també la responsabilitat personal i individual, sense la qual els grans principis i les grans idees queden sense base ni fonament. No podem restar insensibles als problemes que ens envolten i que mediatitzen i perjudiquen la vida de moltes persones. I tots podem contribuir d'alguna manera a fer possible la recerca de solucions als problemes de la nostra societat, millor dit, de les persones que conformen la nostra societat, cadascú des del seu lloc i responsabilitat.

I és molt trist constatar l'existència de problemes que no se solucionen per desídia, per manca de voluntat, per falta d'humanitat o simplement per mala fe dels que tenen responsabilitat i capacitat de decidir i no ho fan, perjudicant persones concretes i la societat en general. Val a dir que aquests que no solucionen els problemes perquè no volen, solen tenir sempre excuses burocràtiques, que contrarien el sentit comú i posen en relleu la manca d'un bon cor. Solen ser persones tan legalistes que pretenen convertir les persones en esclaus de la llei.

I els problemes tenen nom i cognoms, tant respecte al que origina el problema o el manté, com a la persona que el pateix: treballadors que esperen una certificació conforme els seus crèdits laborals estan inscrits en el concurs de creditors que es tramita al jutjat mercantil, i veuen impotents que no arriba i passen els mesos. Petit empresari que ha aportat materials, hores de treball i feina i el beneficiari no li paga, el tema judicial s'allarga indefinidament i ell ha d'acomiadar els seus tres treballadors. Treballadora que ha esgotat l'atur des de fa més d'un any, sol·licita el subsidi-ajuda, que és de 421 euros mensuals, i quan l'INEM li abona la caixa se li queda tot al·legant que tenia un deute antic, passant per alt que aquesta quantia, destinada a subsistir, és inembargable. Persona malalta per ?depressió a causa de conflicte laboral, és cridada per la inspecció mèdica, i la persona que l'atén, com a tota solució, li diu que el que ha de fer és plegar voluntàriament i buscar una altra feina, perquè li donarà l'alta.

Els responsables dels problemes juguen amb l'avantatge del silenci, la por o la ignorància dels perjudicats. Però no els podem deixar sense veu.