Fa poques setmanes vaig rebre un correu electrònic d'un amic que em va fer obrir els ulls sobre el que està passant. Deia així: "Al meu parer, no és casualitat que surti la merda ara. Hi ha els referèndums municipals per l'autodeterminació, la més gran part per al dia 13 de desembre, i el fet és molt més important que el que no pas diuen els diaris barcelonins. Hi haurà observadors de Flandes, Quebec i d'altres bandes, i són més de 100 els municipis que s'ho plantegen, incloent-hi el de Girona. A més, la sentència sobre l'Estatut pot caure en qualsevol moment, i si la població està desmoralitzada, no hi haurà resposta popular. Hi ha moltes proves de com el Centro Nacional de Inteligencia treballa prou fi, però que només opera com a última opció. Ara n'és l'hora. Si no m'equivoco, d'aquí fins al 13 de desembre veurem meravelles: corrupció a ERC, Òmnium Cultural, Abadia de Montserrat, Institut d'Estudis Catalans... Cal pensar que en Garzón en deté 1.000, en tanca 100, en jutja 10 i n'empresona 1. Ara passarà el mateix".

O sigui, que quan es tracta de la indivisible unitat de la pàtria (espanyola, i això ja són paraules meves) es destapa tot el que cal i que curiosament fins a aquell moment no ha calgut airejar. Perquè, no és una casualitat extraordinària que el senyor Millet escrigués la seva carta inculpatòria precisament poc després de la consulta ?d'A?renys de Munt? Quin interès tenia l'antic amo i senyor del Palau a denunciar-se a ell mateix quan presumptament havia estat esquilant aquesta institució durant dècades? Què si no una "invitació" de l'Estat el podia obligar a confessar, amb promesa de reduir-li la pena? I sobretot què ha passat des de llavors? Doncs que no es parla de res més.

Ara bé, els promotors de les consultes populars han seguit treballant i el dia 13 de desembre hi haurà més de 100 municipis que imitaran Arenys de Munt. Per tant, va caldre destapar més porqueria, que curiosament també feia molt de temps que alguns sabien, i apareix el cas Pretòria. Altra vegada tots piquem (servidor inclòs) i deixem de parlar de les consultes populars a Catalunya per escriure sobre el nou presumpte escàndol.

Però finalment Girona ciutat s'hi afegeix, em refereixo als propers referèndums, i llavors cal més carnassa perquè se'n deixi de parlar. Però sobretot (i aquesta és la jugada magistral de la "qüestió d'Estat" que preocupa tant a Espanya), cal que els catalans ens avergonyim no només d'escàndols com els cassos Palau i Pretòria, sinó de la nostra classe política en general. Per tant, i a poques setmanes del 13 de desembre, apareix una llista de partits polítics en l'àmbit estatal espanyol afectats per corrupció que inclou (quanta raó tenia aquell amic meu!) partits independentistes catalans com ara Esquerra Republicana.

És a dir, una casualitat pot ser casual. Dues, ja és molt menys probable. Però tres casualitats des del referèndum o consulta popular d'Arenys ja és gairebé impossible. Aquí hi ha algú que remena molts fils, que té molta "informació", que fins i tot podria estar per damunt de partits polítics i dels Governs centrals de torn (que potser només reben una part d'aquesta informació, diguem-ne, més que reservada), que està actuant a tota velocitat des de l'endemà de la consulta d'Arenys de Munt.

Intentem esbrinar ara el perquè. Sempre s'ha argumentat des d'Espanya que dins d'un escenari de pau, sense violència, sense morts, sense terrorisme, es podia parlar de tot, fins i tot d'autodeterminació, de sobirania i de independència. Com que aquest no és el cas al País Basc, doncs no cal parlar-ne. Ara bé, a Catalunya no tenim terrorisme de caire independentista, no hi ha atemptats, ni morts, ni amenaces, ni extorsió, ni polítics protegits per guardaespatlles. Per tant, aquí l'escenari és radicalment diferent i no hi ha l'excusa de la violència perquè no es pugui parlar d'independència. És més, som tan pacífics i democràtics que no ens poden impedir que ens organitzem des de la nostra societat civil per convocar consultes populars referides al futur del nostre país. Per tant, quina opció els quedava als qui vetllen per qüestions d'Estat tan determinants com ara la unitat d'Espanya per afeblir-nos? Doncs està ben clar: destapar justament ara (quan li cal a la indivisible unitat de la pàtria, o sigui, de setembre ençà) el que alguns servidors de l'Estat investiguen des de fa dècades.

A poques setmanes del 13 de desembre la societat catalana continua escandalitzada i avergonyida pels casos de corrupció que s'han airejat des del mes de setembre (i ja és prou casual). Està per veure quants imputats compliran penes, però l'efecte s'ha aconseguit: que deixem de parlar del nostre horitzó nacional, de la independència del nostre país, a més aconseguida pacíficament i democràticament. Ara caldria deixar treballar la Justícia (no sense demanar-li per què actua ara i no pas abans, potser fa dècades) i tornar a confiar en la nostra societat civil i en el futur del nostre país, Catalunya, com a Estat independent i membre de ple dret de la Unió Europea. Amb un flamenc declarat com Van Rompuy de president d'Europa, ens en sortirem. Ara bé, el proper 13 de desembre, sigui el que sigui que es destapi abans per qüestió d'Estat, caldrà anar a votar.