Cartes

josep turet.

exprofessor titular d'upm. Madrid.

He llegit amb gran satisfacció l'entrevista d'Albert Soler (Diari de Girona, 14 d'octubre de 2009) a Eduard Masana, investigador de l'Agència Europea de l'Espai, comentant el cas Galilei. Es diu a l'entrevista que la causa de la condemna és només de desobediència per la publicació del "Diálogo" no autoritzat. Em permeto discrepar en aquesta opinió. El text literal de la condemna diu: "ti sei reso a questo S. off vehementemente sospetto d'heresia" (Opera XIX pg. 405). És: "T'has fet per aquest sant ofici vehementment sospitós d'heretgia". Doble càrrec, per tant, desobediència i sospitós d'heretgia per carregar més la condemna.

Reconeixement

als professionals

de salut

Fills de Juana Morcillo Lara.

GIRONA.

La nostra mare, Juana Morcillo Lara, va ingressar el 25 d'octubre a l'hospital Dr. Josep Trueta, a l'habitació 837. Volem fer arribar el nostre agraïment a l'equip del Dr. Castro i Dra. Jou, així com al Dr. Tor?guet, els zeladors, auxiliars, infermers/es, personal de netejaÉ per la seva humanitat, sensibilitat i professionalitat.

Posteriorment, des de l'equip d'UFIS del mateix hospital, ens van derivar al centre Mutuam de Girona, concretament a l'habitació 101, i volem agrair a l'equip del centre que els darrers dies de la mare entre nosaltres hagin estat menys dolorosos.

Donar-vos sobretot les gràcies pel suport que hem rebut en uns moments tan difícils. La nostra mare de ben segur us ho voldria agrair, nosaltres ho fem en el seu nom. Seguiu així, amb aquesta humanitat per sobre de tot.

Sí a la reserva marina de les illes Formigues, no a aquesta reserva

Jordi Sastre Fiol. PALAMÓS.

Voldria reconéixer al Sr. Francesc Benaiges, patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, la importància que té i ha tingut històricament el sector de la pesca a Palamós i el reconeixement que moltes famílies en depenen econòmicament. El que també li voldria dir és que pensi que el mar no els pertany en exclusiva a ells i que molts altres usuaris tenen el mateix dret a gaudir-ne. Pensi també que darrere la nàutica d'esbarjo hi ha també històricament una indústria consolidada de la qual també en depenen moltes famílies.

El mar està cada cop pitjor i cal crear zones on les espècies puguin reproduir-se i créixer sense patir els nostres abusos, i quan dic els nostres sóc concient que ho dic en plural. El que no acabo d'entendre és com la creació d'aquesta reserva em prohibirà a mi pescar amb canya mentre veuré com els pescadors professionals podran seguir pescant. Jo puc treure en un any bo i sent optimista, uns 30-40 quiilos de peix entre bonítols, verats, melbes, espets i quatre calets, i mentre jo intento agafar algun d'aquests peixos, no cada dia hi ha sort, veig com al meu costat barques professionals els van treient a desenes en un matí. Quin impacte sobre les espècies tenim, els pescadors de canya comparats amb una sola embarcació professional? També ens diuen que no ens permetran ancorar a la zona de la reserva ja que les àncores malmeten el fons... Hi estic d'acord, però, quantes àncores necessitaríem per fer el mal que fa una sola barca d'arrossegament en una sola llaurada?

No vull ferir sensibilitats, però defensar aquesta reserva marina en els termes que sembla que la volen desenvolupar i que a sobre sigui la Confraria de Palamós el principal avalador frega la hipocresia. El mar és de tots i cal que ens escoltin a tots per fer la reserva.

On s'amaga el PP?

JOSEP MARIA BOSCH. girona.

En aquests darrers dies, la gran majoria de catalans hem pogut vibrar amb diverses actuacions de la societat civil, que ens han recordat que, malgrat "els de sempre", seguim essent un gran poble: No ha estat, només, l'editorial conjunt dels diaris, sinó totes les adhesions des de Col·legis Professionals a Univer?sitats, des de clubs d'esport a partits polítics. I, a tot això. On era el PP? Amagats a casa seva, miraven amb enveja rere les finestres com els altres resolíem aquest problema que ells, una vegada més -i en van...- havien creat, amb la seva intolerància i el seu odi ancestral. Perquè serà bo que recordem les "gestes" d'aquests fariseus neofeixistes del segle XX:

- Van organitzar un boicot contra Catalunya i els productes catalans.

- Van muntar uns "tenderetes" per votar contra Catalunya.

- Van mentir com sempre han fet i segueixen fent en tots els òrgans de la "Brunete Mediática": Darrerament han incorporat a "l'empresa", les cadenes Veo TV i Intereconomía TV i el diari La Gaceta, el més repugnat de tot l'Estat.

- Van inventar mentides al País Valencià per fer-los creure -i encara s'ho creuen- que Catalunya els volia "conquerir".

- Van mentir sobre el català i el valencià fent-los creure que són idiomes separats.

- I, darrerament, van portar l'Estatut davant el TC. I, malgrat tot, això no és el pitjor... tothom té dret a fer-ho. Van mentir en les actuacions del TC, van maniobrar amb mala fe en recusar un magistrat i van impedir que el tribunal es renovés. I no van dir rés dels altres estatuts "copiats" del nostre.

Alícia i Millo... si us queda una espurna de dignitat, seguiu la Nebrera, doneu un cop de puny sobre la taula i digueu al vostre partit que vagi a PPC ... i que són ells -i només ells- la "societat malalta".

Terra nostra,

territori del terror

Joaquim Llauger Ribas. girona.

Tot plegat ens trobem confosos. Per més que els habitants d'un tros de terra no hi estiguin d'acord el monstre del diner abassega amb tots els nostres clams i impertèrrit, implacable, com un sol que tot ho crema, destrueix el que calgui a l'altar del benefici. Tots en tenim ?exemples; les lluites en defensa del propi territori rarament arriben a bon port. Aquí a Girona dues d'elles han mostrat el despreci que els que ens manen tenen per nosaltres: la variant de Sant Daniel i la MAT. N'hi hagut moltíssimes altres, més menudes, que han caigut a l'oblit. Algun dia això s'acabarà, i els nostres néts coneixeran la veritat i de les espurnes dels seus ulls brollarà un nou foc, més humà. A Sant Hilari Sacalm hi ha (o hi havia fins fa poc) una gent que lluita encara contra la MAT. Felicitats.

El Truffaut i el cinema infantil

Pilar Adroher Tarrés. Associació

Veïns Pedreres-Fora Muralla. Girona.

Bones notícies! A partir del mes de gener vinent, el cinema Truffaut obrirà les seves portes al públic infantil. El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ha anunciat en una carta publicada a aquest diari el dia 30 de novembre que s'ha proposat recuperar el cinema infantil de manera regular i que faran tots els possibles en funció de l'oferta de pel·lícules disponible i, és clar, de la resposta dels pares i mares que encara estimen el cinema de qualitat. Doncs bé, des de l'Associació de Veïns Pedreres-Fora Muralla aplaudim aquesta iniciativa i oferim el nostre suport per a la promoció i difusió al nostre barri d'aquesta activitat.