CARLOS ARBÓ
Rebre l'any amb un brindis, trincant copes de cava, i engargussant-se amb els raïms de la sort, s'ha convertit en una rucada habitual. Seguidament s'agafa el mòbil, convertit en apèndix de la mà, per trucar o enviar SMS a tot déu i encolomar enhorabones i benaventurances.
Passats els instants de joia, la celebració motiva neguitosos exàmens de consciència i propòsits d'esmena. Per una banda, les contrarietats, les oportunitats perdudes i les queixes per un any perdut són salmòdies repetides a qualsevol edat i condició social. Per altra banda, en instants d'eufòria etílica, les persones s'apunten al ritual masoquista per imposar-se penitències que, en cas de reeixir, s'afegirien al sofriment quotidià. Encara bo que, tot plegat, es quedarà en un no-res.
De fet, les parelles es miraran amb ulls tendres, es comprometran a posar fi a les freqüents picabaralles i es juraran amor etern sense pensar que és una flor fàcil de marcir-se.
Els pares voldran que els seus fills creixin sans si són infants, que se'n surtin en els estudis si són adolescents i que trobin una ocupació que els permeti emancipar-se si ja són granadets.
La gent gran desconfiarà del model de benestar social raquític i, alhora, seran conscients que la seva desaparició silenciosa ajudaria a alleujar el pes que suporten els familiars.
Els amics de tota la vida es desitjaran mútuament salut i calés mentre esguardaran de reüll el seu voltant i tocaran fusta per por de les malalties que s'amaguen a cada cantonada.
D'avui per demà desapareixeran els veïns emprenyadors del pis de baix o de dalt, un destorb per a la tranquil·litat domèstica per culpa de gats i gossos que miolen i borden, l'arrossegament de cadires a la matinada i la televisió a tot volum.
S'acabaran les reestructuracions salvatges amb acomiadaments massius a la industria, la construcció i els serveis. D'aquesta manera, els empleats a qui no ha tocat ni la grossa de Nadal ni els premis menors, obtindran una treva a la seva permanent angoixa.
Els empresaris obriran les portes a les legions d'aturats a qui facilitaran una feina digne per poder seguir pagant l'hipoteca del pis, que el banc ni oblida ni perdona.
Durant el nou any, a diferència dels anteriors, els laments no s'amuntegaran per a formar un immens plany, vell i pansit.
I succeirà tal i com es narra perquè hom no es conformarà amb els llòbrecs, depriments i desoladors aspectes del dia a dia. La gent, a les primeres campanades de l'any nou, tossuda i sorruda, invocarà el màgic sortilegi que ha de permetre aconseguir un món d'amor, pau i felicitat. Que així sia!
