Cartes

lluís blázquez. girona.

Hi ha gent que pensa que l´avortament és bo però si t´ho mires d´una altra manera l´avortament és matar un nen petit i com que un nen petit és una persona humana, doncs avortar és un delicte i per dur-lo a terme hauries d´anar a la presó. Hi ha noies que tenen l´excusa que elles són joves i podrien morir parint, però no s´hauria d´avortar en aquests casos perquè han sigut elles que han volgut tenir relacions amb un home i sabien que podien quedar embarassades.

Al Sr. Carles Arbó, d´ofici interventor municipal

JOSEP RUIZ GARCIA. SANTA COLOMA

DE FARNERS.

Sr. Arbó, tot i sabent que el pot perjudicar seriosament a tenor del tarannà tan poc democràtic que gasta l´alcalde de Santa Coloma, Sr. Antoni Solà, voldria felicitar-lo per les seves darreres col·laboracions en aquest diari, «Transparència» (15-12 ) i «Galls i fums» (22-12).

És evident i així es desprèn dels seus escrits que coneix a la perfecció els mals usos que fan del poder alguns alcaldes, gent amb data de caducitat de la qual d´aquí a poc no es cantarà gall ni gallina, segons paraules seves. És conegut i acceptat per la majoria que normalment solem escriure sobre les vivències pròpies. En tots dos escrits fa un retrat fidelíssim del que és la vida democràtica a l´Ajuntament de Santa Coloma de Farners, on vostè presta serveis. Com a funcionari de nivell en coneix tots els ets i uts i viu al dia les martingales i equilibris que es fan a la casa gran capitanejades per l´inefable Antoni Sola i sicaris. No sembla pas que els seus escrits siguin un crit desesperat d´un demòcrata fart de veure com és trepitjada la democràcia. Però sí semblen un exercici o mena de vàlvula d´escapament a tanta immun­dícia. I això parla molt bé del seu tarannà. En tot cas, tant de bo que mitjançant les seves argumentacions i les denúncies de l´oposició, per cert poc valorades pels organismes que haurien de controlar, (fiscalia, defensors varis etc.) es poguessin desemmascarar aquesta patuleia de farsants i venedors de fum i la bona gent del carrer sabés, cadascun a la seva vila o ciutat, el peu que calcen alguns del seus governants per prendre´n nota per a les properes eleccions municipals.

Sr. Arbó, insisteixo en la meva felicitacitació i perdoni les meves dificultats per explicar-me, jo sé que vostè ja m´entén, i sàpiga que mentre segueixi així, el meu suport i admiració els té assegurats.

Gràcies per tot

Administració

i inversió

joan maria macias merlo. girona.

La Conselleria d´Empresa i Innovació de la Generalitat de Catalunya ha iniciat, encertadament, la reordenació del mapa de la innovació a Catalunya, sens dubte excessiu, amb més de 40 centres de recerca. Davant aquest afany per economitzar, seria també desitjable que les administracions i en especial la Generalitat prenguessin exemple en aplicar aquest criteri també al desmesurat nombre de funcionaris, que no ha fet més que augmentar en els darrers anys i representa una càrrega desmesurada en comparació a l´entorn econòmic i més en els temps en què estem. L´eficiència en inversió és bona, però en despesa d´estructura i administració és molt millor. Que no quedi en una pura declaració d´intencions.

No oblidem

les nostres dites

ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.

Les maneres de dir catalanes o dites amaguen sempre grans veritats. El que és trist és que s´estan perdent i la joventut les coneix poc. Per aquesta raó, voldria relacionar-ne algunes amb la realitat dels moments que vivim actualment per d´aquesta manera demostrar que no estan passades de moda, ans al contrari són de rabiosa actualitat. Vejam, actualment els que remenen les cireres al capdavant del Govern tenen les mans foradades, estiren més el braç que la màniga, tiren la casa per la finestra i no toquen de peus a terra. I els ciutadans del carrer ens cau l´ànima als peus en veure que anem de mal en borràs i que n´hi ha per llogar-hi cadires de la manera que ens fan plorar llàgrimes de sang per com actuen en assumptes tan greus com el funcionament dels nostres trens, com han cedit davant d´un partit minoritari en la qüestió del pagament per herències, en la passivitat davant una sentència de l´Estatut que és el conte de mai acabar etc. I com que estem amb l´aigua al coll i les cames ens fan figa davant tanta incompetència i ens puja la mosca al nas perquè veiem que si no canvia res Catalunya té mala peça al teler i els catalans traiem un pam de llengua per «estirar» els calerons que ens queden després de l´espoli a què ens sotmeten i veiem les orelles dels que s´aprofiten impunement de nosaltres, esperem amb candeletes que tot canviï i deixin de fer-se les barbes d´or els quatre aprofitats que no saben agafar el bou per les banyes i plantar cara a Madrid ni deixar de tirar-se els plats pel cap per tal de perdurar i/o entrar en el Govern. Són o no reals les nostres dites?

Els delictes urbanístics encoberts

Jose Fortea Fabra. L´Estartit.

En tots els delictes urbanístics (si no m´equivoco, i és la meva opinió) el secretari de l´Adjuntament és sabedor de les llicències concedides. El secretari assisteix i certifica tots els projectes i aprovacions municipals El secretari és advocat i posseïdor d´un màster Urbanístic (normalment), per la qual cosa és sabedor de les Lleis d´Urbanisme i del Codi Penal. Per l´exposat els secretaris que en els seus municipis s´hagin comès infraccions urbanístiques greus, han infringit els articles 320, el 404, i el 408, del Codi Penal i en la meva opinió, tots els secretaris de municipis en què s´hagin comès delictes urbanístics haurien d´estar a la presó o estar inhabilitats per exercir càrrec públic. Sr. Garzón, recordi´s d´aquests corruptes.

Encara que no s´ho cregui (sobre la Contra del 25-12)

francesc x. serra besalú. girona.

L´entrevista a mossèn Reixach a la Contra del diari del dia de Nadal, sobre la poesia nadalenca i la seva actualitat, fa pensar. Llàstima que aquest mossèn no hagi aprofitat l´ocasió per dir alguna cosa maca sobre les creences que Déu va professar i difondre. Sembla endevinar-s´hi una maror de fons, sobre la qual no sé què dir. Sembla d´una «església paral·lela» que, sincerament, no sé on té cap seu visible. A l´interior de la consciència? Tampoc sembla en condicions d´omplir a fons el cor de ningú. Per què diu que «no s´hauria de parlar tant de les arrels cristianes d´Europa»? Per què es debat que «la jerarquia eclesiàstica que queda és la de sempre, que no ens sembla cristiana»? Escric això mentre segueixo -per Internet, en una altra pantalla- la benedicció Urbi et Orbi. Quina contraposició! Benvolgut rector Reixach: la llibertat de consciència (la seva inclosa) és essencial, però vostè es torna a equivocar quan diu: «La persona que actua amb criteris cristians no necessita ni anar a missa». El creient necessita la gràcia i els sagraments. Encara que vostè no s´ho cregui. Bon 2010!