Constatar que en la immensa majoria dels 221 municipis de les comarques gironines s'ha, com a mínim, duplicat i en molts casos triplicat la despesa destinada a funcionaris i personal laboral impacta més que intuir-ho o advertir-ho. Els ajuntaments gironins han posat el seu capítol número 1 del pressupost, el de personal, pels núvols com a conseqüència del procés de creixement desorbitat i alegre dels últims deu anys. En la mateixa mesura -cal suposar-ho- s'han augmentat els impostos, els serveis al ciutadà però, també, les despeses de funcionament. Els municipis han multiplicat els seus serveis i han compromès el seu deute i les seves despeses fixes com si els ingressos fossin inesgotables i, el que és pitjor, com si anessin a créixer constantment. Hi ha casos espectaculars com el de Viladesens (1.720%), Regencós (1.511%) o Ullastret (1.289%). Han estat èpoques de vaques grasses que han hipotecat el present i el futur no només de les institucions, sinó dels mateixos ciutadans: menys inversions i, per tant, menys activitat econòmica. La lleugeresa amb què han abordat aquest assumpte molts responsables polítics rau en correlació amb la negligència i amb les ganes de perpetuar-se en els llocs, encara que per a això fes falta aplicar l'estratègia del pa per avui i fam per demà. Sumin-li a això l'orgull patri i ens trobarem amb una duplicitat de serveis entre administracions, una falta de coordinació superba i un creixement paral·lel innecessari i sagnant de les arques públiques. Doncs bé, si quan tot creixia també van augmentar els sous i el personal, ara tocaria adaptar la situació de les plantilles dels empleats municipals a la falta d'ingressos que pateixen els consistoris com a conseqüència de l'aturada del sector immobiliari. Del contrari s'incorrerà, ara en sentit invers, en la mateixa irresponsabilitat.
