Nadal
armand navarro i jorba. breda.
Aquest Nadal hauria de ser el Nadal dels retrats dels cooperants segrestats, en cap cantonada en demanen la llibertat; el Nadal de donar aliments al banc d'aliments; el Nadal de les nadales al carrer (cantà Segarra, cantà Salva PapasseitÉ); de senyeres a les balconades per demanar que no hi hagi cap retall de l'Estatut; d'emprar preferentment el català quan els altres se'ns adrecin, especialment a Barcelona; i no crec que fos impertinent demanar un espai d'un quart d'hora al dia o en alguns dies d'un professors i una persona emigrant ensenyant lliçons de català per ajudar a la integració o fer iniciatives de la pròpia gent als supermercats, firmant i demanant l'etiquetatge en llengua catalana; que els diaris esportius tinguessin un full en català, un o un quart!, alhora els diaris generalistes; que aquest fred serveixi per despertar les persones i el civisme i la bona educació.
El tren social : s'estan carregant l'equilibri territorial
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
La jornada del darrer dia de ?l'any 2009, el dijous 31 de desembre de 2009, va tornar a ser catastròfica per als martiritzats usuaris de la línia del tren Barcelona - Girona - Figueres - Portbou - Cervera de la Marenda. Una incidència a la catenària entre les estacions de Vilamalla i Sant Miquel de Fluvià ( Alt Empordà), pels volts de les 8 del matí, va degenerar en una jornada negra. I com sempre, la manca d'informació i la descoordinació varen ser les protagonistes d'aquest tercermundista cap d'any en l'àmbit ferroviari. Tot plegat va significar una presa de pèl històrica.
Els problemes endèmics de la línia més competitiva de tot l'Estat espanyol , increments en el tram Girona - Figueres - Portbou - Cervera de la Marenda i viceversa , es podrien resumir en dos punts essencials: 1) La manca de manteniment de la línia. 2) La manca de planificació i finançament adequat del transport públic ferroviari convencional. A tot això s'hi han d'afegir altres problemes. 1) Les obres del Tren d'alta velocitat. 2) Un augment de tarifes desorbitat i desproporcionat (en els tren regional un 5% de mitjana, i, a més cal afegir l'increment del 20% durant el 2009 dels trens nous de mitjana distància que han substituït el Catalunya Exprés ) 3) El desgavell de les interconnexions ferroviàries Portbou - Cervera de la Marenda a causa del "passotisme" i descoordinació de Madrid i París, la qual cosa fa perdre molts viatgers i ingressos per al transport públic ferroviari. Suposo que l'articulació de l'eurodistricte durant aquest 2010 exercirà un paper de suport, o si més no de pressió a les diferents administracions per tal de millorar les rutes ferroviàries convencionals entre el Principat i la Catalunya Nord.
Davant d'aquest drama social, amb implicacions molt negatives per a tota la societat catalana davant de la triple crisi estructural que patim (econòmica, energètica i climàtica) no té sentit el cofoisme de certes administracions i la manca de responsabilitat política i de decència social del trinomi Renfe-Adif-Foment. La societat civil, els ajuntaments de la zona i les institucions supramuncipals han de fer sentir amb força la seva veu davant d'una qüestió que afecta els fonaments d'una part fonamental de l'estat del benestar i que corca una qüestió tan bàsica com és l'equilibri territorial.
Carta als Reis subaquàtics
Carles Font i Planella.
FECDAS Girona.
Al Rei Neptú i al Rei Posidó, Déus del mar, primer de tot, els demanaria que no s'enfadin tant i no ocasionin el temporal de fa un any, que va provocar tants estralls en la nostra costa: esculleres de ports destruïdes, posidònia llaurada, mortaldat de milers de peixos i fauna marina fins als 20 metres...
Reis subaquàtics, estaria bé, que hi haguessin rampes públiques a Catalunya, com arreu del món, per accedir lliurament al mar i reduir el nombre d'embarcacions fondejades a l'estiu.
Vosaltres Reis, hauríeu de recomanar al qui tingui un fondeig a la costa, que sigui amb boies ecològiques, aquelles que fa molt de temps que fan servir els que estimem la mar: una boia petita a mitja cadena per tal que no faci malbé la posidonia o la fauna del voltant.
I sobretot per a l'Any Nou 2010, els demano racionalitat i que les regulacions i restriccions sobre els recursos marins, com pot ser la futura reserva marina de les Illes Formigues, s'apliquin en la seva justa mesura i sense impossibilitar que cap persona pugui desenvolupar l'activitat que desitgi en el seu temps lliure, dins d'unes normes, respecte i en just compliment de la legislació vigent.
Amb els millors desitjos, el peix Carles.
Atur i cultura
de treball
josep m. roura coll. Girona.
Sortia fa uns dies al mitjans que la consellera de Treball diferenciava dues clases d'aturats, els que es quedaven a casa esperant que els caigui la feina del cel i els que lluiten per trobar feina i es reciclen fent cursos per millorar o aprendre altres activitats i deia que no era lògic que cobrés el mateix aquell que no es preocupa que aquell que lluita per superar-se i millorar.
Té tota la raó i aquest és el camí però ho té difícil, perquè ha de lluitar amb el greuge comparatiu d'altres comunitats com les peonades i d'altres. A més el sistema actual té el problema de donar unes prestacions d'atur a canvi de res i això agradi o no agradi és contraproduent per al país. S'ha de trobar el sistema de la prestació a canvi de la contraprestació de feina social. No és bo ni per a la persona ni per a la societat estar-se a casa cobrant l'atur i sense voluntat de superació.
No sóc ni de dretes ni d'esquerres ja que intento veure el millor de cada opció i una de les coses bones que tenien els països del bloc socialista era que tothom havia de treballar, els que tenien feina a les fàbriques a les fàbriques i els que no, a fer feines socials. Això es podria fer aquí, només faltaria voluntat política per encaminar-ho.
És una llàstima desaprofitar la força i capacitat de treball de la majoria dels aturats principalment els de més edat però que tenen una experiència impagable. Seria bo que, qui li correspongui fer-ho, hi reflexionés.
