Cartes

Xavier Montero Llorens. Lloret de Mar.

Tinc 13 anys i els meus germans, jo i tota la família hem estat sempre grans seguidors vostres. Hem viscut les nits amb gran nerviosisme, tapats fins a les orelles, us hem anat a esperar amb gran il·lusió, els matins a casa són una gran festa i el dinar amb tota la família intercanviant els regals és genial. Per això ens fa molta llàstima que, a poc a poc, els ciutadans d´aquest país us vagin apartant per donar pas a un senyor vestit de vermell i vingut de l´estranger. Ànims. Sempre estarem amb vosaltres.

Literatura i censura

Jordi Vilamitjana i Pujol. girona.

Entenc que la Sra. M. Concepció Costa, en una carta del dia 11 proppassat, posa en dubte que All i Salobre sigui una novel·la meravellosa pel fet que fou conflictiva a la nostra ciutat. All i Salobre és una novel·la meravellosa perquè conté en essència les dues coses que ha de tenir tota narració que ho vulgui ser: una bona història i un bon tremp narratiu. No es pot negar que fins i tot en els fragments més escabrosos i durs -que els té- les descripcions són tremendes, antològiques. Cal recordar que l´argument és en si prou contundent: un seminarista de l´Empordà, en una Girona grisa i fosca, de doble moral, es deixa endur pels camins de la carn; es perd moralment i personalment i fineix de manera tràgica els seus dies. Algunes descripcions de la ciutat són memorables, certament.

Pel que fa al conflicte al qual al·ludeix la Sra. Costa, tothom sap que en la primera edició de la novel·la, en reproduir el cèlebre capítol III, Sagarra ja hi suprimí unes quantes paraules: «A les quals es va donar una interpretació escandalosa, absolutament externa a les intencions de l´autor». Certament, Sagarra escomet en el text (en el de després de l´autocensura, també) contra tot i tothom: mascles i femelles. Com va fer amb Barcelona a Vida Privada. El que jo no sabia és que, per causa d´aquesta novel·la, unes persones el van mig agredir (com talibans d´avui, vaja). Devien ser el mateix tipus de persones que van fer que Bertrana hagués de fugir a Barcelona per haver escrit Josafat.

Punt de vista erroni

joan janoher i sadurní. forallac.

És una qüestió de descrèdit envers el traspàs de rodalies. No em puc imaginar com els convergents, PP, i entre ells, altres criteris polítics intenten posar pals a les rodes, per haver aconseguit el partit socialista arribar a un principi d´acord signat en l´àmbit ferroviari i tenir a prop el desplegament de traspassos previstos a Catalunya a la mà.

A ningú se li escapa la reacció dels ressentiments dels partits opositors per l´avenç fet en aquest afer. Reflecteixen una manca de voluntat i d´entesa atès que quan ells governaven, m´estic referint a Convergència i Unió, no varen moure cap fil de progrés per afavorir les necessitats i mancances que teníem com a país. En canvi, ara que la mentalitat de l´actual govern és més transparent, volen repudiar de manera insolidària el que és imprescindible per a Catalunya.

Sempre s´ha dit que a vegades som emmascarats per les paelles, i crec amb justícia que és una pura realitat i que és contraprudent manifestar-se contraris al progrés del nostre poble. Tot és començar i cal enfortir-los perquè segueixin aquest camí i que no decaiguin amb l´esperit de les lluites per poder assolir el que s´escau a la nostra comunitat. Nomes així aconseguirem esmenar els punts de vista que tant necessiten actualitzar alguns polítics.

Homenatge

a l´Enric Tubert

Joan pagès torrent. banyoles.

Els Pastorets de Banyoles d´enguany han vingut marcats per una absència: el Bato que representava l´actor Enric Tubert. Així ho manifes­ta­va a Ràdio Banyoles el seu director, Joan Solana. Efectivament, durant molts anys Solana i Tubert formaren la parella de pastors avui per avui insuperable. Tubert ens va deixar el juliol passat i és d´aquells actors que han deixat petja en el públic banyolí. A cada representació se l´ha recordat i d´una manera molt especial i emotiva el dia dels Reis, on es projec­tà una foto seva fent de Bato al final en el cant del Glòria i amb tots els actors en escena. Ens va deixar el millor actor de teatre banyolí, va dir Solana. Gràcies per haver-nos fet gau­dir durant tants anys del seu art.

Precandidats

a la presidència

del Barça

Albert Pujol Casadevall. Torroella

de Montgrí.

En primer lloc tenim els que ca­da cop que hi ha eleccions es presenten, però que, just, just poden aconseguir les signatures per ser candidat, penso que busquen el seu moment de glòria.

En segon lloc tenim els integrants de l´actual junta, que es barallen entre ells i «de moment» faran dues candidatures. No volen que es digui que són laportistes, continuistes?, ja que, malgrat els ­èxits esportius, les crítiques que rep el president en els últims temps no els són favorables.

D´aquestes dues candidatures tenim: per un costat, el Sr. Godall, que sempre havia dit que no es volia presentar com a president, però vistes les poques possibilitats d´èxit, segons les enquestes del candidat preferit del president, el Sr. Sala i Martín, ara s´ha de presentar perquè no queda ningú més de la seva confiança. De tota la gent que ha passat per la junta des del 2003 sembla que només hi ha dues persones i, de les últimes a arribar a la junta, que mereixen la confiança del president: que són el Sr. Sala i Martín i el Sr. Olivé, «auditor» assalariat del club que sembla que té més poder de decisió que qualsevol vicepresident. Per l´altre costat tenim el Sr. Ferrer, auditat, degradat, maltractat i amenaçat verbalment pel president per haver-se atrevit a dir que es presentava sense el seu consentiment.

Cap dels dos em mereix confian­ça, el Sr. Godall perquè tot i no ser l´escollit del president ho accepta, l´important és ser-hi, i la majoria de directius que varen fer costat al president després de la moció, no els vol. Com s´ha demostrat que només se suportaven! El Sr. Ferrer, s´ha desacreditat tot sol, en un lloc en el qual no et volen, que t´espien, perdó, «auditen», no confien en tu, et desautoritzen i t´agredeixen verbalment, jo dimiteixo!

En tercer lloc tenim el Sr. Soriano, que no s´acaba de definir si presentarà una candidatura o si donarà suport a algun candidat. Farà el que més li convingui, llavors ens omplirem la boca dient que fem el millor pel Barça. Va plegar per la moció de censura, si no encara hi seria dient que funcionaven com un equip.

Finalment el Sr. Rosell, el més coherent de tots, vist com ha acabat tot. Ho va veure molt clar i molt aviat que no anaven bé! Va marxar en silenci. No entenc que el Sr. Godall digui que és un ressentit i el Sr. Laporta digui que és un immadur i un consentit. Que els fa por electoralment?

L´any que ve,

Reis de veritat

Anselm Quixal Ramonet.

palafrugell.

Les festes nadalenques ja s´han acabat, i, com cada any, han vingut els Reis de l´Orient. Però, després de tants anys d´enganyifa, és hora que els pares, avis i tiets deixem de rascar-nos la butxaca. Proposo que a partir de l´any vinent vinguin tres reis de veritat. L´un podria ser Joan Carles de Borbó. Ja que el mantenim, seria tot un detall. Un altre, la reina Elisabet d´Anglaterra, que, segons diuen, és la persona més rica d´Europa. I el tercer podria ser el xeic de Dubai. I, posats a fer, que vingui també el Papa Noel. Però no un vellet gras amb barba blanca, sinó un jove prim i negre: Barack Obama. Es podria gastar els diners que ha rebut amb el Premi Nobel de la Pau per comprar joguines per als nens de l´Iraq.