Madama Butterfly travessa el carrer

El més semblant a assistir a un discurs d’Anna Navarro és veure un borratxo travessant un carrer cobert de gel: saps que arribarà a l’altre costat, però no sense haver patinat unes quantes vegades. Això es deia de George W. Bush, però és perfectament extrapolable al gran fitxatge de JuntsxPatinar -o com es diguin avui-, es veu que tants anys als Estats Units han entrenat Navarro en l’art d’espifiar-la. D’algú que es fa dir «papallona» en les xarxes socials, només es poden pensar dues coses: o és una cursi que té 15 anys, o ens donarà motius diaris de riure. La nostra madama Butterfly ja ha fet els 56, així que s’esforça en l’altra opció.

El Vivales va defenestrar Laura Borràs, la de la papallona a la solapa, i a canvi va fitxar a Anna Navarro, la de la papallona a Twitter, la qüestió és que no quedi orfe de papallones un partit que es caracteritza precisament per tenir aquests lepidòpters al cap de tots els dirigents i la major part dels seus votants. El fitxatge de madama Butterfly per JuntsxPapallonejar, o com es diguin avui, no és una equivocació, sinó una jugada mestra, una més, del Vivales: l’home ha trobat el seu lloc en el món, que és viure de la sopa boba, treballar el menys possible i que els seus fidels el visitin -pagant, si pot ser- i adorin com si fos un messies. Ningú pot recriminar-li que desitgi continuar així, ja voldríem tots gaudir d’una vida semblant. El seu temor és que, per un error estratègic, guanyés les eleccions i hagués de tornar a Catalunya tal com va prometre, per més que les seves promeses tinguin tanta consistència com un xiclet en la boca d’un adolescent. Per a impedir el retorn, el pitjor malson del Vivales, el millor és incorporar a la candidatura algú que faci riure els ciutadans cada vegada que obre la boca i que alhora els atemoreixi si l’imaginen en un lloc de responsabilitat.

- Hem de fitxar algú tan ridícul que ens faci perdre vots. Les enquestes ens situen massa amunt i jo ara visc molt bé.

- Conec una quasi sexagenària que es fa dir Papallona, Carles.

- Aquesta! Aquesta! És igual qui sigui i a què es dediqui! La vull ja! I sobretot, que parli sovint, que es faci viral!

Imaginin que el Vivales es veiés obligat a tornar i a proclamar altre cop la republiqueta. Li faltarien cotxes per a fugir de nit, i a més els seus còmplices no es creurien allò d’anar l’endemà al matí al despatx a treballar, una vegada se’ls pot enganyar, però dues ja és més difícil, encara que siguin de JuntsxSantainnocència, o com es diguin avui. Molt millor boicotejar la candidatura des de dins, així s’eviten retorns. Butterfly Navarro compleix a bastament aquesta funció, un dia assegura que no s’expressa bé en català, un altre ens informa que la meitat dels carrers de Califòrnia porten noms de catalans i, sense donar-nos temps a descansar les mandíbules de tanta riallada, un altre dia ens presenta per videoconferència a l’assistenta mexicana que li serveix l’esmorzar.

- Órale, cuata- respongueren educadament i alhora els catalans, saludant a una criada que ja és com la minyona de tots.

Amb el Vivales a França i madama Butterfly ningú sap on, potser esperant l’època de migració de les papallones Monarca, faltava algú la sola presència del qual en els actes electorals apuntalés la derrota. Per això JuntsxPerdre, o com es diguin avui, envia als debats i xerrades un dels Tururull -no em preguntin quin, continuo sense reconèixer-los-, amb la seguretat que abans de travessar el carrer s’haurà fotut unes quantes trompades. S’han de minimitzar riscos.

El millor que es pot dir del Vivales i de Papallona és que són transparents, que no enganyen a ningú. Aquest és el seu major actiu de cara a la tan desitjada derrota electoral, ja que, com també es deia de Bush, la transparència, per a ells, més que una decisió moral és una imposició neuronal.

Subscriu-te per seguir llegint