Quan s'acosta una segona tongada de consultes sobre la independència, calibrar el fenomen del 13D és un exercici d'higiene mental. En primer lloc, els 182.775 vots favorables van ser una xifra similar als 187.604 vots que van sumar CiU, ERC i les CUP a les eleccions municipals de 2007 en el conjunt dels 168 municipis dels "referèndums".
Per tant, van votar a favor de la independència un 26,05% de la població censada, la qual incloïa els majors de 16 anys i els immigrants empadronats amb o sense papers.
El cens utilitzat era un 14,78% superior al del 2007 (90.335 persones més). Hi havia augments espectaculars a Roses (48,33%), la Jonquera (39,22%), Torroella de Montgrí (36,50%) i Santa Coloma de Farners (31,83%) que, s'ha de suposar, responien al tram de joves menors de 18 anys, legalment sense dret a vot, i a la colònia forana d'estrangers.
Amb tot, la comarca d'Osona és un cas com un cabàs. En comparació al 2007, el cens va créixer un 18,47%. A Vic, l'increment va ser d'un 30,35% i a Manlleu d'un 26,18%. Els 35 municipis de la comarca que van participar en la farsa van sumar 47.134 vots afirmatius, és a dir, un 39,88% del cens. Quants vots secrets anticipats hi va haver i de quina manera es van recollir? Amb visites casa per casa a l'estil de les amables amfitriones del tupperware o l'agressivitat del joves venedors de bíblies? Com es van controlar els 16.386 electors sense DNI, amb documents caducats o insuficients?
A Vic, es van quasi doblar els vots per al sí (13.783) que els obtinguts per les tres formacions nacionalistes l'any 2007 (7.606). Els votants de la xenòfoba Plataforma per Catalunya es van sumar a la gresca? Els immigrants i els joves, ajudats pel sants de la ciutat, volien entrar al paradís d'un estat propi? Els 7.725 dels nous censats van votar pel sí?
Per tant, Alfons López, director de la consulta i patró de la Fundació Catalunya Oberta, bastió del neoliberalisme, en qualitat de notari hauria de donar fe per esquivar la pudor de socarrim.
Es miri com es miri, no hi ha manera d'endolcir la magresa de les xifres ni es pot ocultar que els "referèndums" del 13D han estat una gloriosa desfeta.
L'autoproclamat dia de glòria, en paraules dels caps visibles de la convocatòria, també va ser qualificat d'una prova de democràcia popular sense aturar-se a pensar en la confusió del terme amb les extingides democràcies populars dels països de l'Est.
De fet, amb menyspreu de la lliçó rebuda, d'aquí a uns dies es tornarà a convocar, es tornarà a votar i es tornarà a vèncer... El carnaval no s'acaba dimecres!
