Els polítics, com ninots de neu. Com fantotxes sense consistència. Per a entreteniment de ciutadans tractats com nens. Aquesta és la impressió que ha deixat la gran nevada, principalment en terres catalanes.
"Que no vinguin els polítics!", exclamava, significativament, l'alcalde de Lloret de Mar davant el caos en què la tempestat va sumir els seus ciutadans, com els d'altres moltísimes poblacions, fins i tot Barcelona. "No cal que vinguin els polítics, sinó els tècnics i els operaris." Aquest era el crit sincer i espontani que reclama solucions i no presències decoratives, que demana gent eficaç i no cercadors de "la foto" o pescadors de vots.
Gairebé al mateix temps, Ernest Benach, president del Parlament, reconeixia per televisió que "els polítics no hem parlat mai amb la gent, mai; el que hem fet és parlar a la gent". I com a exemple citava els mítings, les conferències, les intervencions des de la tribuna del Parlament... Una confessió que és d'agrair i a la qual no cal afegir res més. "On és el debat (amb la gent)?", es preguntava Benach. "Cal incorporar-lo a la política. Cal canviar radicalment la manera de fer política", sentenciava el qui, precisament, fa anys que presideix l'assemblea oficial dels polítics. Coneix el marro.
No estaria malament que, en commemoració d'aquests gestos, a l'entrada de Lloret de Mae hi figurés esculpida aquesta exclamació del seu actual alcalde: "En els moments crítics, no cal que vinguin els polítics; que vinguin els tècnics i operaris." I en el frontispici del Parlament, aquesta consigna: "Polítics: no parleu a la gent; parleu amb la gent."
Dues perles per començar a donar qualitat a la nostra immadura democràcia.
