La qualitat del servei no pot ser el mateix en una companyia tradicional i cara que en una de baix cost, de la mateixa manera que és més normal que hi hagi més queixes en hotels d'una o dues estrelles que en els de cinc. Això no vol dir que existeixin empreses o companyies barates que puguin satisfer més el client que d'altres de més categoria i més cares. ¿Podem exigir els mateixos barems de qualitat en un vol que costa 50 euros que en un que en val 300 pel mateix trajecte? En principi, quan un usuari contracta un servei, aquest ha de ser òptim independentment del preu. Ara bé, no és menys cert que tots sabem que en realitat no sempre és així. Reclamacions com problemes en l'equipatge o retards en els vols en tenen totes les aerolínies, les cares i les barates, però el major nombre de queixes que rep la companyia irlandesa és per la pèrdua del vol. L'atenció -o, més ben dit, desatenció- que dispensa Ryanair en aquests casos és un dels seus principals defectes i, en conseqüència, un dels principals motius d'indignació i queixa dels usuaris. Té raó el delegat de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, quan analitza que 670 reclamacions no són un volum desorbitat si és tenen en compte els milions de passatgers que viatgen amb aquesta aerolínia des de l'aeroport de Girona. En tot cas, l'accent sobre les queixes a Ryanair s'hauria de posar en dos elements concrets. D'una banda que es negui a sotmetre's a l'arbitratge de l'Agència Catalana de Consum, com sí fan la majoria de les grans multinacionals que lideren les reclamacions dels ciutadans. I, per altra banda, no es pot ignorar que Ryanair rep subvencions públiques i això hauria de comportar un nivell més alt d'exigència per part de les institucions donants. Les administracions no poden deixar desamparats els contribuents.
