Algú s'ha parat a pensar quants vels més hi ha avui a Espanya adornant els fràgils rostres de les nostres joves àrabs? Si les campanyes contra el racisme mal plantejades acaben sent un planter de racistes, el mateix passa quan s'ataquen sense fonament els senyals identitaris. Estem d'acord que la humiliació és un mal pitjor que l'alienació, l'ocupació o l'opressió? En la humiliació resideix la llavor de les revoltes fanàtiques: de la humiliació del president Grant als del Sud, després de ser vençuts en la Gue?r?ra de Secessió, va venir la radicalització fanàtica del Ku Klux Klan; de la humiliació dels vencedors al poble alemany en el Tractat de Versalles va venir l'orgull nazi; i deixo a part moviments independentistes fanatitzats per humiliacions dels vencedors.
No entraré en el debat sobre el vel en els termes que s'està produint aquests dies. Muntar la que s'està muntant perquè una nena vagi amb vel a l'escola és una grandísima insensatesa. Prefereixo referir-me a la majoria de les persones d'aquest país que estan abordant el tema des de la bona educació. Pretendre que a les escoles s'organitzin serveis de vigilància per veure qui duu vel, crucifixos, rosaris o símbols jueus, i determinar si els duen per motius religiosos o estètics, és el millor que poden fer els ensenyants? A aquest pas, els mestres acabaran fent de tot menys de mestres.
D'entrada, dur vel no significa necessàriament optar per la religió islàmica, i sinó preguntin a Greta Garbo, Grace Kelly, Isadora Duncan, Ava Gardner, Sofia Loren, etc., és més, moltes joves àrabs el duen per a marcar la diferència, també per feminitat, o simplement per costum. Quina cara hauria posat la meva pobra àvia si l'haguéssim obligada a despullar el cap? Suposo que la mateixa que l'àvia de vostè.
Enmig de tanta cagarel·la, el meu reconeixement a la gent normal, que no participa del debat en els mitjans de comunicació, però que amb el seu comportament fa possible que la convivència no peti.
Dimecres vaig agafar l'autobús cap a Torroella de Montgrí a fer una passejada i observar. Vaig veure noies joves amb vels plens d'elegància. Vaig parlar amb algunes d'elles i, la veritat, cap em va dir que els motius fossin religiosos. Em deien: perquè m'agrada, perquè així em diferencio, perquè me l'han regalat i és molt bonic; per afirmar-me entre els meusÉ Dijous vaig anar a un institut de batxillerat d'un altre poble. Hi havia algunes (molt poques) alumnes àrabs amb vel. No va passar res. Vaig parlar amb el director i em va dir: "Aquí som gent educada i ens respectem".
I és que si hem de barallar-nos que sigui per coses serioses. És incomprensible que una nena hagi provocat un debat nacional i l'anunci de lleis (que no circulars, com va fer Léon Blum en la França de llavors per evitar que entressin a les escoles els símbols del nazisme i del prosovietisme) per regular el tema.
Em quedo amb la que continua sent una de les meves imatges favorites: a Disneyland París l'àvia, la mare i la néta agafades de la mà. L'àvia vestida de negre de dalt a baix i amb el cap cobert; la mare amb faldilla de colors i un elegant vel; la filla amb minifaldilla i la cara descoberta.
No forcem les coses, per ventura no les vam forçar entre nosaltres quan les nostres germanes es pintaven els llavis o duien minifaldilla, o nosaltres cabells llargs en aquella Espanya dels 60, i tot i que més d'una mare plorava en veure'ns d'aquella manera.
