Hem celebrat el mite del cavaller Sant Jordi que representa, didàcticament, la realitat política i social que ens toca viure als catalans. El drac del centralisme, cada vegada més enorme, voraç i ferotge, vol cruspir-se, per enèsima vegada, la princesa, nineta dels nostres ulls, la identitat nacional catalana.

Sant Jordi, cavaller valent i somniador, vol arrabassar la princesa de les urpes del drac, però no se'n surt. Ho ha provat de totes maneres.

A la manera d'uns -sobiranistes i independentistes- vol vèncer el drac poderós que treu foc pels queixals, amb la creença que pot dominar-lo, plantant-li cara, amb coratge i valentia. El drac s'enfurisma cada vegada més i vomita foc i més foc, amb l'afany de cremar tot fet diferencial.

A la manera d'altres -federalistes-, vol aprendre a respectar i viure amb el drac. Pensa que si ensenya al monstre uniformador a ballar sardanes, aquest, al donar les seves mans als altres dansaires, alliberarà a la princesa de la seva urpada. Tanmateix, però, el drac, desconfiat i malèvol, no se'l creu, pixa sobre el cavaller i li fa creure que plou.

Què cal fer, doncs? Quina estratègia , ha de seguir el nostre cavaller, per retornar-nos la princesa -nació confiscada-?

Podria aprendre quelcom dels consells del savi Sun Tzu, L'art de la guerra escrit en tires de bambú fa mes de 2.500 anys, però plenament vigents avui:

- "Cal saber quan lluitar i quan no lluitar".

- "Guanya aquell quines tropes estan unides a una missió".

- "Guanya el que està ben preparat i es queda esperant l'enemic que no està preparat".

- "I si en tots els sentits estàs en inferioritat de condicions, has de ser capaç d'eludir l'enemic".

Si el nostre cavaller fes cas d'aquests consells, s'adonaria que ara no és moment de lluita, sinó d'eludir el drac centralista per tal d'enfortir-nos units en la missió de construir país, de construir nació i preparar-nos per lliurar batalla en el moment oportú i en tots els àmbits, culturals, socials, econòmics, religiosos i polítics. Això és el que feren els jesuïtes i això és el que li cal fer al nostre cavaller.

Els jesuïtes, expulsats primer de Portugal el 1759, van ser després desterrats de França, d'Espanya i bona part de l'Amèrica llatina. El Papa Climent XIV (1773) en un breu decret abolia la "Societat de Jesús". Per què? S'escapa a l'abast d'aquest article aprofundir-ne les causes, tanmateix però, no va ser aliè l'esperit de líder que conreaven els deixebles d'Ignasi de Loiola que els feia diferents i crítics amb els poders. La realitat és que no tenien cabuda en el projecte políticament correcte de l'Església d'aquell temps, com els catalans no tenim cabuda avui, amb els que volen fer una interpretació pre-democràtica de la Constitució del 1978

Trenta anys varen estar els jesuïtes, treballant des de la catacumbes, formant-se i formant líders, fins que Pius VII, reconeixia l'error de l'Església i restaurava la Companyia.

Actualment són més de 21.000 professionals que dirigeixen 2.000 institucions d'ensenyança en més de 100 països amb eficàcia mundialment reconeguda.

Per què han ressorgit com l'au fènix? Què alimenta la seva activitat constant, energia intensa i innovació permanent?

L'explicació la trobem en la fidelitat als valors inculcats pel seu fundador: Coneixement d'un mateix ; b) ingeni ; c) amor; d) heroisme.

Valors que ha de conrear tot cavaller que vulgui derrotar el drac anorreador de la nostra nació.