L'acreditat filòsof José Antonio Marina va dir en una ocasió que "avui la nostra societat reconeix i condemna més la violència. Això és positiu". No obstant, també va afegir que "estem patint una escalada de violència i nous tipus de comportaments agressius". Així és. Tenim violència domèstica, violència entre bandes urbanes, agressions a mestres, metges, infermeres... Qualsevol professional que exerceixi una feina que suposi tractar amb altres persones és una potencial víctima de comportaments agressius. També els polítics, com s'ha comprovat en pocs dies a les comarques gironines amb l'assetjament a l'exalcalde de Sant Feliu, Pere Albó, a casa seva, i l'agressió amb un ganivet que va patir ahir Magda Casamitjana. La creixent violència, com a conseqüència de comportaments més agressius, ha estat analitzada pel dret i pel revés. En els últims temps, una de les solucions recurrents és tractar d'investir diferents activitats professionals d'autoritat. Algunes sentències judicials ja han reconegut els metges i professors com a "autoritat pública". La diferència és que la condemna aplicable pot ser més alta. El Congrés dels Diputats va rebutjar a finals de l'any passat una proposta del PP per legalitzar la figura d'"autoritat pública" dels mestres. El delicte que inicialment s'imputa a l'agressor de l'alcaldessa de Roses és precisament "atemptat a l'autoritat pública". Aquesta figura legal, però, no va retreure el seu agressor, Jaume Sastre, a l'hora d'actuar. En aquest cas, el problema arrenca a finals de 2008 quan aquest exempresari funerari acomiadat d'una fundació de Roses comença a assetjar Magda Casamitjana, a qui culpabilitza que ell hagués perdut la feina. L'alcaldessa ja l'havia denunciat. Una de les grans preguntes de la societat contemporània és com evitar o reduir aquests comportaments agressius. I, de moment, falten respostes.
