Em llevo les vuit del matí. Pujo a la terrassa del segon pis a contemplar la mar. Plana com un safareig i brillant de pampallugues de sol. Sol alegre, sense núvols. Ni gota de vent. La platja és neta. L'han "llaurada" aquesta mateixa nit. La netedat és mitja vida. La poca gent que hi transita deixa encara les petjades a la platja. Els encarregats, comencen de preparar les "gandules" de lloguer.
Surto de casa. Quarts de nou del matí. Vaig a buscar el diari a l'estanc d'En Xicu. Obro, de bat a bat, les portes de l'església. Engego la música. Les notes augustes de l'orgue, l'emplenen de mistèriques sensacions. La nau del temple és acollidora i fresca. Alguns turistes -de totes les edats- i dones amb el cabàs, que abans d'anar a comprar, hi entren a fer la visita.
Els pobles de la costa, respiren vitalitat. En aquest hora matinal, poca gent jove. Lleugera de roba i d'esperit. Molta gent gran, amb criatures, carregada d'estris per gaudir bé del bany. Cadires, para-sols, tovalloles i una bossa plena de protectors per al sol i per a l'arenaÉ Alguns vehicles aturats que fan el repartiment. Als hotels, botigues i bars amb flaire de llet i cafè.
El carrer és ple de gent i de vehicles. I de gossos. Avui és dijous i després aniré a fer un volt pel mercat. En aquestes acaballes de juliol les parades s'estalonen en un ambient multiracial i multicolor. Gent de tota raça, edat i condició. Té tot un cert aire exòtic i cosmopolita. Un bany d'humanisme alliçonador.
