Comenta una restauradora de la Costa Brava que la gent jove que aterra al sector no saben rentar un got, que els han d'ensenyar coses que semblen bàsiques. És cert que les noves generacions estan hiperprotegides pels pares, i que alguns participen poc en les feines del dia a dia a casa. Fins a quin punt la figura dels pares absents no contribueix a les mancances de les noves generacions?

El darrer estudi fet pel Ministeri d'Igualtat i les autonomies conclou que la mentalitat masclista dels joves té relació directa amb la violència de gènere. Sembla que les idees arcaiques, la incultura, triomfa en un món ple dels tics del políticament correcte. L'enquesta del Govern central feta a 10.000 estudiants de secundària mostra que una cinquena part de les nenes, i gairebé un terç dels nois, justifica la violència en la parella. I que les noies, més sensibles i vulnerables a un món ple d'exigències i competitivitat, es veuen menys atractives que els companys.

Fa feredat que l'11% dels nois opinen que si elles pateixen violència en la parella i no deixen el company és perquè no els importa massa. Quina societat estem creant per tenir aquestes opinions? En tot cas, el recurs a la violència sembla que no desapareix, sinó que arriba allà on no pot arribar el diàleg o l'argument. Tot un pas enrere. El triomf de la violència és el triomf de la incultura, però sobretot de la incomunicació. Sembla com si en la societat de la informació contínua la gent s'afartés d'exposar, pensar i explicar-se. I el que és pitjor, com si cada vegada fóssim més egoistes i incapaços de posar-nos en el lloc dels altres; de sentir empatia pels altres.