Que el Govern del Canadà informi els seus ciutadans que "es roben més passaports canadencs a Espanya, especialment a Madrid i a Barcelona, que a cap altre lloc del món" o que la premsa suïssa, com ha recollit els darrers dies el Diari de Girona, es faci ampli ressò -amb portades incloses- als assalts que pateixen els seus veïns a l'AP-7 al seu pas per Catalunya pot fer anar en orris totes les campanyes de promoció turística que es puguin haver realitzat des de casa nostra. També comentava aquesta setmana al nostre diari una treballadora d'una agència de viatges de Roses que els turistes no volen anar a Barcelona amb el seu cotxe "perquè tenen por que els robin. Diuen que és una ciutat insegura". I no és només una percepció. És una realitat. La seguretat és un dels principals valors que aprecien els viatgers. Un robatori o un atracament esbordella les vacances. Costa d'entendre que, després de tants anys, no s'hagi pogut posar remei als assalts a turistes que circulen pel tram català de l'AP-7. Per què a l'autopista francesa que enllaça amb Catalunya no se n'hi registren? La solució no passa, com fa el Departament d'Interior, per ocultar als ciutadans els nombrosos robatoris i assalts que s'estan produint. Aquesta política del màxim responsable policial, Joan Delort, no condueix a res, entre altres raons perquè, quan els afectats són estrangers, ho difonen en arribar als seus països com ha passat recentment a la premsa suïssa, que fins i tot va recollir el robatori del qual va ser objecte a Barcelona el fiscal general del cantó de Ginebra. És la delinqüència la que crea alarma social, no el fet que es difongui. I si les autoritats públiques estan obligades a garantir la seguretat personal i col·lectiva dels seus ciutadans, aquesta obligació ha de ser prioritària quan un país depèn en bona mesura del turisme.
