Als anys 80 el disseny va envair els carrers i places dels nostres pobles i ciutats i els fanals es varen convertir en la icona d'aquest disseny, i també d'una època de vaques grasses on es podien pagar veritables fortunes per un simple pal de ferro amb una bombeta al damunt. Fins al punt que podem recordar nombroses polèmiques sobre l'enllumenat públic, com el cas de Palafolls, municipi maresmenc que va mantenir una dura batalla amb Madrid per aconseguir uns fanals instal·lats a la ?Puerta del Sol, que els ?ma?dri?lenys rebutjaven perquè consideraven pornogràfics, però que de cap manera volien que fossin venuts a Catalunya. I com aquesta n'hi va haver moltes de discussions a l'entorn de la forma i el disseny dels fanals, sense anar més lluny, la que va viure l'Ajuntament de Girona pel famós fanal de la plaça del Vi.

Ara que la perspectiva ens fa veure aquelles polèmiques com unes discussions estèrils, i fins a cert punt mancades de sentit, el fanal s'ha tornat a posar de moda al meu poble, on totes les converses giren a l'entorn d'un pal de llum instal·lat al bell mig de la porta de l'ajuntament. Un simple enllumenat ha provocat les rialles de mig Malgrat i no pel seu disseny, sinó per la seva ubicació, que farà que ja mai més la gent pugui sortir unida del consistori perquè el fanal els separarà en arribar al carrer. Em sap greu pels nuvis que s'hi casin, perquè tot just acabada la cerimònia la foto se l'hauran de fer desunits a banda i banda del fanal.

Sembla mentida que l'experiència adquirida per aquells debats a l'entorn d'un simple enllumenat no hagi servit de res als responsables del meu poble, que segurament no recorden com d'important pot arribar a ser un fanal i no sempre per la llum que desprèn.