Brillant idea. Per a qui?

enric jiménez gavilanes. girona.

Molt bona idea la de fer al paseig de Canalejas un carril bici per facilitar els ciclistes poder accedir a la plaça de la Independència. Només dos apunts. Als que aparquem les motos al paseig Canalejas, ens han tret un metre de la vorera, i el segon és donar-li les gracies al conductor del camió de les escombraries, per baixar del camió, i girar-me la moto perquè no caigues a terra. Per cert, no ho havien pensat això abans des de l´Ajuntament de Girona, que aquest carril bici els ha fet el carrer més estret als camions d´escombraries, i a les motos ens perjudica?

En nosaltres,

Raimon Panikkar

ORIOL PETIT VIDAL. girona.

Dijous a la tarda tancava els ulls per sempre; un doctor no només del pensament i de l´ànima sinó també del viure, del fer i de l´actuar. Aquesta és la clau del pensament i la religiositat que ens ve d´orient; la saviesa del fer i no només de l´enunciar o dialogar, teoritzar o hipnotitzar, característic del pensament d´occident amb alguna excepció i potser cal destacar entre elles, les propostes fetes per Marx, Nietzsche, els existencialismes de Sartre i Camus o les formes de fer la filosofia dels postmoderns de finals del s. XX i del segle XXI.

Raimon, però, no només ha estat un pensador, filòsof i practicant dia rere dia mitjançant l´exemple del se hace camino al andar, sinó que també ens ha mostrat el camí de l´espiritualitat i la religiositat també en l´obrar i no només en la teorització que es perd, massa sovint, en els enigmes insondables de les teologies o en els discursos mistèrics.

La riquesa de Raimon, per tant, és com la llum blanca incidint en un prisma i que projecta en policromia de matissos, colors i diversitat perquè ell va saber prendre el millor de cada forma d´entendre la religió i el pensament per fer-se seu el projecte intercultural i interreligiós. Ell va saber trobar, de forma prematura, els aspectes positius d´això que després ha esdevingut la globalització i que segons ell pot amagar grans paranys i noves vexacions i injustícies però que també ens pot aportar grans beneficis.

Raimon, tot i la complexitat del seus llibres (encara que ell sempre ha dit que només juga amb les paraules), ha estat un home molt proper a tot tipus de gent i ha aproximat el seu discurs a qui ha acudit a ell. Ens ha recordat també la necessitat de l´autoconeixement proposat per Plató i del terme mitjà anunciats per Aristòtil i Nagarjuna. Gràcies.

TV3, la nostra?

narcís j. torra díaz. girona.

Un diumenge més al matí, disposat a esmorzar tot llegint el nostre Diari de Girona. Ahir va jugar el nostre equip, vam guanyar 4-2 el Tenerife. Amb la il·lusió de poder veure els gols a la tele, engego el 3/24. Notícies generals, desgràcies, etc. Mentrestant els missatges que es van emetent a sota no donen cap informació relativa a els equips catalans de 2a A, mmm anem malament ja... Arribem als esports, que si la Fórmula 1, que si les motos, Ibrahimovic, els resultats i gols dels equips de Primera. S´han acabat els esports i el resultat del Girona ni els seus gols han aparegut... això sí, he vist els del Bilbao, Sevilla i València. Aquesta anècdota no és el primer cop que succeeix, i em temo que no serà l´última. Em queda el «gran» consol que tampoc han posat els gols del Barça B. Per veure els gols del nostre equip haurem d´esperar al migdia, o bé buscar-los a Internet o en una altra cadena.

Perdonin senyors de la Tele3, però són més importants els gols d´equips de 1a que els gols dels nostres equips catalans a la categoria de plata?

Pirates del segle XXI

Àngela ferrer i mató. girona.

Són tots els intermediaris que «fan l´agost» i mentre ells s´enriqueixen els pescadors i pagesos que fan la feina i molts cops per desastres naturals tenen pèrdues importants viuen sempre a punt de fer fallida en la seva economia.

Fa poc vaig visitar Marsella i allà els pescadors muntaven les seves paradetes amb els peixos i marisc encara vius i els venien tranquil·lament. Alhora i a prop alguns pagesos venien figues o allò que ells tenien per als compradors, que eren molts.

Com pot ser que nosaltres haguem de mantenir una sèrie de «vividors» que no fan res més que explotar productors i clients?

Si seguim així ja ens podem procurar tots una canya per pescar-nos el peix i canviar les flors de la terrassa, pati o jardí per plantacions de cols, patates, bledes?