Hi ha una creença molt estesa basada en el fet que les veritats essencials es troben en la religió o en una determinada ideologia. Aquest punt de vista, unit a una submisa actitud intel·lectual davant els esdeveniments quotidians, ajuda algunes persones a despreocupar-se de pensar. Per mandra, per comoditat o per esperit gregari hom renuncia a aprofundir les informacions que els mitjans de comunicació repeteixen insistentment en un intent d'adormir les consciències. No és una conspiració ideada i executada per cervells que s'amaguen en tenebrosos despatxos, tot i que no es pot excloure l'existència d'un reduït grup de gent que aspiraria a discórrer en nom de tots i que voldria controlar la difusió de les notícies. La seva actuació seria tan simple com espargir la mateixa interpretació dels esdeveniments per conformar una visió uniforme i servida en safata de plata, que evités entrar a debatre el rerefons dels fets que, ben dosificats, són subministrats diàriament. En altres paraules, s'intentaria desterrar la mania de pensar per intentar evitar que hom s'adonés que és partícip d'una societat que se sustenta en la insolidaritat i l'individualisme.
Per tant, qualsevol persona que no s'avingui a les explicacions políticament correctes es converteix en un personatge pintoresc, que els amics accepten amb resignació i els coneguts menyspreen perquè es nega a acceptar un estatus que, per a molta gent, és immutable.
Ara bé, no és cap novetat que s'intenti imposar una determinada manera d'entendre els problemes en funció dels interessos que convenen als detentors del poder econòmic i polític.
La història està plena d'episodis d'anorreament de veus discrepants i d'enaltiment de bufons que lloen, sense recança ni mesura, reis i poderosos. En aquesta línia se situa la conducta vergonyosa d'alguns professors del claustre de la Universitat de Cervera. L'any 1827, durant la coneguda com a "dècada ominosa", van escriure en un memorial o carta al rei Ferran VII d'Espanya, "el Desitjat", allò de: "Lejos de nosotros, Majestad, la funesta manía de pensar". Fins a aquesta baixesa moral arribaren els custodis del saber per afalagar un conspicu representant de l'absolutisme.
Ningú hauria de seguir aquest exemple de submissió i de renúncia a la crítica. En conseqüència, s'ha de posar en quarantena tot allò que provingui dels diaris, les ràdios i les televisions. S'ha d'exercitar la ment sospesant el pro i el contra de la notícia que ens ve servida amb paper de cel·lofana i llacet de coloraines.
Esdevinguem uns maniàtics del pensament lliure!
